(63) INVENTARI DE LA PARRÒQUIA DE SISQUER (1624-1642) ---- Presentem un interessant escrit* que recull un inventari de l’església de Sant Esteve de Sisquer i les seves sufragànies elaborat pel rector Montserrat Sala quan la parròquia de Sisquer ja formava part del bisbat de Solsona. El document no porta data. Podríem dir però, que fou escrit entre 1624 i 1642, és a dir, entre l’any en què Sisquer (i altres 114 parròquies) passaren des del bisbat d’Urgell al de Solsona i l’últim any del rectorat de Montserrat Sala. ...................................................................... « Inventari de la parròquia de St. Esteva de Cisquer, dioc de Solsona dat per mi Montserrat Sala, rector de dita parròquia de Cisquer. Primo tinch en ma parròquia trenta cases entre cabanes y cases en les quals y ha cent cinquanta duas ànimas de comunió. Item. Y ha vuytanta sis ànimas que no son de comunió, entre les quals y ha un estranger mestra de cases que ha molt ...
Entrades
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Escrita per
Jaume Adam Vidal
(62) MN. URBICI SANTAMARIA, RECTOR DE SANT LLORENÇ DE MORUNYS: 1950-1977 -----S eria imperdonable que des de Sant Llorenç de Morunys deixéssim passar l’any 2025 sense dedicar unes ratlles biogràfiques a Mn. Urbici, un dels rectors més recordats a la vila, tenint en compte que en el present any es concentren diversos aniversaris sobre la seva persona: 125 anys del naixement, 100 de l’ordenació sacerdotal i 75 anys de la seva arribada al poble. Difícilment trobaríem un altre cas amb tants aniversaris reunits en un mateix any. Mossèn Urbici Santamaria Comaposada nasqué el 19 de juliol de 1900 a Serrateix, (municipi de Viver i Serrateix, al Berguedà) poblet on s’aixeca un mil·lenari monestir benedictí dedicat precisament a Sta. Maria i a St. Urbici que en són els patrons. Ingressà al seminari de Solsona als 13 anys i fou ordenat prevere a la catedral el 6 de juny de 1925. A partir de llavors serví com a vicari a Fígols (1925), Sant Jaume de Frontanyà ...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Escrita per
Jaume Adam Vidal
(61) L'ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DEL RACÓ (LA COMA) -----E n el camí que des de la Coma es dirigeix cap a la Ribereta del Pujol i més enllà cap a la Villa i la gran masia del Pujol del Racó, trobem pocs metres abans de travessar la Ribereta, l’ermita de Sant Andreu del Racó, o més ben dit, les runes que en queden de la mateixa. En aquell indret el paisatge és magnífic i va acompanyat de diversos vestigis medievals que evoquen uns temps pretèrits en què, tot al contrari d’ara, la zona era poblada i farcida d’explotacions agrícoles, com ara els antics masos documentats el 1304: Viladecans, Despuyoll, Meyà, de Guillermi Desmersa, Pasqueti, Vila, Moeyll, Zaroca, d’en Minguell. És per això que existeix l’ermita de sant Andreu, la primera menció de la qual es remunta a mitjans del segle XI quan apareix en una relació de propietats del monestir benedictí de Sant Llorenç de Morunys. Després, surt documentada també a l’any 1304 (*) junt amb els masos ...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Escrita per
Jaume Adam Vidal
(60) ACORD DE PARCERIA ENTRE PAGESOS A “LA VILLA DEL MOSOLL” ----- “Lo honorable Pere Joan Pujol, del Racó del Mosoll, parròquia de la Coma, dexa a Hiasinto Casas, pagès de les Cases de Posada, tota aquella casa y heretat dita la Villa a mitjes planas per lo termini de un any, so és la heretat, y les boygas a la asensada a la quarta y al port a la sinquena, donant-li tots los cascats de la herba y lo parell de bast que puga anar per tot aceptat al ajunsat y que no puga tenir més de vuit caps de bestiar gros y los tocinos a mitjas. Y lo dit Pere Joan Pujol li ajuda de una calsadura de rella y en lo de la heretat que lo dit Cases hagi de fer lo segar y lo dit Pujol lo trajinar y batre ajudant-li al batre de sa persona. Y los talls ordinaris y sensos aja de pagar a mitjas y ab los dits pactes y conditions prometan la una part a la altra de fer, tenir y valer en pau possehir totes les damunt dites coses sens dilació ni escusa alguna y per so obliga tant la una part al altra tots y s...