(62) MN. URBICI SANTAMARIA, RECTOR DE SANT LLORENÇ DE MORUNYS: 1950-1977
Mossèn Urbici Santamaria Comaposada nasqué el 19 de juliol de 1900 a Serrateix, (municipi de Viver i Serrateix, al Berguedà) poblet on s’aixeca un mil·lenari monestir benedictí dedicat precisament a Sta. Maria i a St. Urbici que en són els patrons. Ingressà al seminari de Solsona als 13 anys i fou ordenat prevere a la catedral el 6 de juny de 1925. A partir de llavors serví com a vicari a Fígols (1925), Sant Jaume de Frontanyà (1926), Vilanova de Bellpuig (1927), Verdú (1929) i Gironella (1930). L’any 1934 fou nomenat regent de Cercs, i el 1947 rector de la Nou. Arribà a la nostra vila l’any 1950 amb el títol d’Ecònom i Arxiprest de Sant Llorenç de Morunys, de la qual parròquia fou nomenat rector el 1955 exercint el ministeri durant 22 anys, fins el 1977 amb gran zel moral i religiós.
El seu tarannà auster i recte imposava respecte, com correspon a l’època, però a l’hora sabé guanyar-se la confiança de la gent. La multitud d’anècdotes que encara s’expliquen sobre la seva persona, sempre en clau amable i nostàlgica, són una mostra de la forta petjada que deixà al poble.
Malgrat que avançats els anys alguns preveres ja modernitzaven la vestimenta, Mn. Urbici no renuncià mai al tradicional barret rodó i sotana. Es conta d’un conegut que l’aturà i li digué amb ironia: “on aneu amb aquesta indumentària? Ell contestà: “És que em vull presentar al cel amb barret i sotana !!”
Fou l’últim capellà que visqué a la rectoria vella, un edifici que ja es trobava molt deteriorat. Allà hi passà molt fred. Se’l recorda, tan corpulent com era, tallant llenya per escalfar-se amb una gran serra basculant al balcó que dona al claustre. Dedicà esforços a la reparació del taulat del santuari (1954) que amenaçava ruïna i durant el seu rectorat s’embellí l’església parroquial escatant l’enguixat i deixant totalment els murs a pedra vista.
El juliol de 1975 en ocasió de les bodes d’or sacerdotals i 25 anys de servei al poble se li feu un homenatge popular en el qual l’Ajuntament, a petició popular, li lliurà el diploma de Fill Adoptiu de la vila. Per motius d’edat i de salut, l’estiu de 1977 Mn. Urbici es retirà a la localitat de Balsareny on morí el 6 de novembre de 1979 i on resta enterrat. El funeral fou presidit pel bisbe de Solsona amb l’assistència de gran quantitat de preveres i fidels vinguts de les parròquies on havia exercit. Serveixin aquestes modestes ratlles com a recordatori a la seva persona.
(Escrit publicat al full parroquial de Sant Llorenç de Morunys el 25 d’octubre de 2025)
