(60) ACORD
DE PARCERIA ENTRE PAGESOS A “LA VILLA DEL MOSOLL”
----- “Lo honorable Pere Joan Pujol, del Racó del Mosoll, parròquia de la Coma, dexa a Hiasinto Casas, pagès de les Cases de Posada, tota aquella casa y heretat dita la Villa a mitjes planas per lo termini de un any, so és la heretat, y les boygas a la asensada a la quarta y al port a la sinquena, donant-li tots los cascats de la herba y lo parell de bast que puga anar per tot aceptat al ajunsat y que no puga tenir més de vuit caps de bestiar gros y los tocinos a mitjas. Y lo dit Pere Joan Pujol li ajuda de una calsadura de rella y en lo de la heretat que lo dit Cases hagi de fer lo segar y lo dit Pujol lo trajinar y batre ajudant-li al batre de sa persona. Y los talls ordinaris y sensos aja de pagar a mitjas y ab los dits pactes y conditions prometan la una part a la altra de fer, tenir y valer en pau possehir totes les damunt dites coses sens dilació ni escusa alguna y per so obliga tant la una part al altra tots y sengles béns promentent lo dit Casas de tractar y conrear la dita heretat a us y pràctica de bon pagés y ab totes les clausules necessàries y aportunes y ab jurament”. 12 Abril de 1680
Arxiu Diocesà de Solsona, llibre notarial La Pedra 1668-1696
…………………………………………………………………
El text damunt presentat que correspon a un acord de parceria entre pagesos datat al 1680, incorpora unes paraules sobre les que -ja ho dic d’entrada- no puc oferir una interpretació clara. Trobareu aquestes paraules marcades amb lletra cursiva. Són les següents:
- Censada (asensada) : Surt amb certa freqüència en l’àmbit pagès i és refereix a una condició jurídica o administrativa d’una terra que no acabo de poder concretar.
- Port: Si és que la paraula està ben transcrita, es deu referir a alguna part alta de l’indret. Però és veritat que en la zona geogràfica de la Villa (el mas arrendat) no sé veure que hi hagi cap altitud amb la categoria de “port”
- Cascats: Podria referir-se als fruit silvestres amb closca o clofolla (nous o aglans) que es troben per terra caiguts de l’arbre.
- Ajunsat: Tal com figura en el text és una excepció a la lliure circulació del parell d’animals de bast o càrrega que disposa l’arrendatari, però més enllà, no he pogut trobar el significat exacte.
- La calsadura (de la rella): deu ser un additament a l’eina de llaurar.
........................................................................................................................
El tracte de parceria entre els dos pagesos se situa geogràficament al Racó del Mosoll (municipi de la Coma i la Pedra), un territori comprés entre la Ribereta del Pujol i el riu Mosoll (vegeu l’anterior article nº 58). Veiem com l’amo del Pujol del Racó ho és també del proper mas anomenat de la Villa que és l’heretat arrendada a un pagès de les Cases de Posada. El termini del tracte és només d’un any (segurament amb esperit de renovació), i en general, l’amo i l’arrendatari van a mitges ("mitjes planas") exceptuant unes terres especials de les quals el primer rebrà la quarta o la cinquena part del rendiment.
L’amo deixa agafar els “cascats” trobats a terra i imposa una limitació a la mobilitat del parell de bèsties de bast que té l’arrendatari. Li deixa tenir fins a vuit caps de bestiar gros. Pel que fa les collites, amo i parcer es reparteixen les feines. El parcer haurà de segar i l’amo transportarà la collita i es cuidarà de la batuda (amb l’ajut en persona del parcer). Els talls (contribucions) i censos (lloguer pagat al senyor propietari directe, que en aquest cas era el Seminari de la Seu d’Urgell) obligats a pagar per la Villa, aniran a mitges.
.........................................................................................................................................................
Avui dia perdura encara bastant integra l’arquitectura de la Villa (una torra o casa forta del segle XIV) tal com era en el temps d’aquest acord.
Per bé que existeixen indicis de torres en altres masos de la Vall de Lord (la Vilella, els Hiverns, la Torreta, cal Simon ...), la Villa constitueix l’únic cas en què s’ha conservat exempta la fesomia i arquitectura medieval del mas. És cert que la teulada ha col·lapsat i l’interior de la torra és un perillós garbuix de runa. És per això que convé una actuació per tal de preservar la Villa com a exemple de mas medieval.
Aprofito per reivindicar la forma toponímica LA VILLA i no la vila o vil·la com a vegades s’escriu.
...........................................................................................................................................................