(63) INVENTARI DE LA PARRÒQUIA DE SISQUER (1624-1642) ----
......................................................................
«Inventari de la parròquia de St. Esteva de Cisquer, dioc de Solsona dat per mi Montserrat Sala, rector de dita parròquia de Cisquer.
Primo tinch en ma parròquia trenta cases entre cabanes y cases en les quals y ha cent cinquanta duas ànimas de comunió.
Item. Y ha vuytanta sis ànimas que no son de comunió, entre les quals y ha un estranger mestra de cases que ha molt temps que y està.
Item. Tinch en ma parròquia sis iglesias, la parroquial St. Esteve, sufragània St. Pere de Moncalp y Sta. Maria de Valls. més Sta. Magdalena de casa den Colell, més St. Salvador de la Costa, més St. Andreu de Valiellas a la qual iglesia de St. Andreu tenen tots los ornaments y coses necessàries. A Sta. Magdalena y St. Salvador no tenen ningun ornament.
A la Iglesia parroquial son los ornaments següents, pº quatre campanes grosses al campanar, altra campana stà a la iglésia sense que no toca, era de St. Romà. Sinch altars, tretze tovallas, tres corporals, tres cobri altars de ...... dolens, quatre roquets del Roser, un roquet de la parròquia, tres camìs de la parròquia dolens, uns camis del Roser bons, un drap de cobrir laltar a la coresma, un calse de plata amb bossa y corporals del Roser, altre drap de cobrir laltar major a la coresma negra. Al altar major un calse de plata y dos corporals, més al altar major tres casullas, més al altar del Roser uns vestiments de domàs blanch diaca y subdiaca capa y casulla tot nou, més una veracreu de plata, més una bossa de domàs ab capseta de plata per portar combregar als malalts, més unas crismeras de plata.
A Moncalp unas campanas grosses, més set tovalles, més dos altars, un de St. Pere i altra de Sta. Margarida, més dos camis dolens, més duas casullas dolentes, més un corporal dolent, més dos ganfanons pintats, més un missal reformat.
A Sta. Maria de Valls, duas campanas grosses, lo una trancada, més un calse de plata, una patena trancada, més un corporal, més un roquet, dos camís, dues casulles, dos missals, un ordinari de Urgell (?).
De les quals coses fas fe jo Montserrat Sala, prevere y rector de St. Esteva de Cisquer, fet de mà mía pròpia.»
....................................................................................................................................
L’inventari fa referència encara al temple anterior a l’actual Aquest últim va sorgir d’una reforma duta a terme sobre el temple vell el 1792. Sobre el temple vell en desconeixem la data de construcció o de reforma.
De l’escrit presentat destaquem els següents punts:
- Les trenta cases (amb barraques incloses) que tenia la parròquia de Sisquer i sufragànies, i les 152 ànimes d comunió, més les 86 ànimes que no arriben a l’edat de comunió (cap els 12 anys). Crida l’atenció la inclusió dins aquesta última categoria d’un habitant estranger (segurament francès i sospitós de no ser catòlic).
- L’al·lusió a la campana de Sant Romà. Amb tal referència es documenta una esglesiola de la que no en queda cap rastre malgrat la pervivència d’un topònim (el pla de Sant Romà, al sector de l’actual casa Vallonga). El Dr. Lluis Guerrero (1995, Butlletí Amics Art Romànic del Bages, nº 100) va escriure un article sobre dues peces de pedra; una coberta monolítica d’una finestra i una creu de pedra de mig relleu, trobades en unes runes al costat del mas Vallonga que podrien correspondre a una antiga església.
- Al llistar les esglésies existents dins la demarcació parroquial de Sisquer no cita la de Sant Cebrià (vegi’s l’entrada nº 56 d’aquest mateix blog).Això vol dir que en la data de l’inventari (entre 1624-1642) tal esglesiola ja es trobava enrunada o en desús.
- Crida també l’atenció l’existència de quatre campanes grosses a l’església parroquial de Sisquer, cosa que podria revelar l’existència d’un campanar de torra o bé un gran campanar de cadireta amb diversos ulls rematant la façana (com succeïa a la Pedra, abans de la construcció de l’actual campanar).
- Una noticia d’interés són els cinc altars que encabia aquesta església vella de Sisquer. No es tractava doncs d’un temple petit de dimensió.
..........................................
Paraules:
Camis: Túnica blanca que cobreix el cos del sacerdot des del coll fins als peus. (DCVB). Més endavant s’utilitzà generalment la paraula “alba”.
............................................
(*) Arxiu parroquial Sant Llorenç de Morunys. Fons Sisquer, capsa 21-
