(61) L'ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DEL RACÓ (LA COMA)
En aquell indret el paisatge és magnífic i va acompanyat de diversos vestigis medievals que evoquen uns temps pretèrits en què, tot al contrari d’ara, la zona era poblada i farcida d’explotacions agrícoles, com ara els antics masos documentats el 1304: Viladecans, Despuyoll, Meyà, de Guillermi Desmersa, Pasqueti, Vila, Moeyll, Zaroca, d’en Minguell.
És per això que existeix l’ermita de sant Andreu, la primera menció de la qual es remunta a mitjans del segle XI quan apareix en una relació de propietats del monestir benedictí de Sant Llorenç de Morunys. Després, surt documentada també a l’any 1304 (*) junt amb els masos acabats d’esmentar quan es cita que el mas Meyà se situava “supra ecclesia Sancti Andrea”.
Sabem que de l’església en tenien cura els habitants del mas Sant Andreu, un altre mas històric molt proper a l’ermita que havia derivat d’una antiga edificació medieval de la que en queden interessants vestigis (l’anomenada vulgarment “torre dels moros”). Al segle XIV els habitants del mas Sant Andreu aplicaven part dels delmes del mas a la lluminària de l’ermita. Consta que llavors s’hi deia missa els diumenges, els festius i un altre dia a la setmana. L’ermita disposava de fossar, de fet, des del camí, encara s’aprecien dos enterraments oberts en el talús sobre el qual s’assenta el temple. Aquests enterraments, folrats de llosses, podrien correspondre al s. XIII o XIV. Més modernament consta en els llibres d’òbits parroquials de la Coma (arxiu diocesà de Solsona) com en el 1594 i en 1620 foren enterrats a Sant Andreu els pagesos del mas adjunt del mateix nom. Sembla que l’altar estava presidit per un quadre renaixentista dedicat al sant titular. El culte a l’església tingué continuïtat fins el 1858, any en què fou suprimit.
L’ermita fa per dins 3,3 metres d’amplada i 8,1 m de llargada, però per
fora les mides són: 4,5 d’amplada per 9,8 de llargada. L’absis és quadrat i
mitjançant un arc triomfal queda separat de la nau, en la qual en el mur de
l’esquerra es poden apreciar dos arcosolis adovellats segurament amb una funció
funerària, un d’ells ensorrat. Com s’ha dit, trobarem avui dia el temple mig
enrunat amb la volta caiguda i un parell de pins creixent sobre el mur
meridional. La vegetació s’està menjant tot l’edifici, especialment el mur de
ponent que culmina en un campanar de cadireta. Una esquerda, ja bastant ampla,
travessa de dalt a baix el mur sud al costat de l’absis i el posa en perill.
Però tot s’ha de dir: sort n’hi va haver de les obres de consolidació del talús
fetes l’any 2011 perquè sense elles avui dia la meitat de l’ermita ja no existiria.
En aquests moments, però, es fa urgent com a mínim una acció de neteja de la
vegetació i de sanejament d’algunes greus esquerdes.
(*) Galera i Pedrosa, Andreu. “La permuta del castell de Lladurs pel lloc de Moell” Oppidum nº 3, 2004, pp 81-99.
.............................................................................................................................
 | |
| Foto pressa l'agost de 2025. La vegetació ha crescut desordenadament al voltant de l'església i fa que aquesta quasi no es vegi. |
 | ||
| Foto pressa l'agost de 2025. Interior de l'església de Sant Andreu. | Fotos: Jaume Adam i Vidal |