(66) EL "CAPBREU" DE LES PARRÒQUIES DE LA VALL DE LORD (mitjans del segle X) --Alguns estudis sobre la situació eclesiàstica i social de la Vall de Lord al segles IX i X utilitzen com a font un document anomenat freqüentment CAPBREU DE LES PARRÒQUIES DE LA VALL DE LORD que fou localitzat a la Seu d’Urgell i transcrit a començaments del segle XIX per J. Villanueva. Més tard el document fou publicat a Viage literario a las iglesias de España, Vol X, (Viage a Urgel) apèndix 13, p, 247 a 249 amb el títol “Rememoracio parrochiarum in valle Lordensi”
Però malgrat el títol original que acabem d’apuntar, trobem sovint la discutible denominació de CAPBREU aplicada a la “Rememoracio”. Per exemple, al volum XIII de Catalunya Romànica, pàgina 24, així com en treballs més especialitzats com l’article “Cel.les monàstiques vinculades a Guifre el Pelós” de l’autor Ramon Ordeig, p. 93 a Acta Historica det Archeologica Mediaevalia, 2001, nº 22, o també en la nota 116 de “Documents dels segles IX i X”, Cebrià Baraut, Revista Urgellia, Vol 2 de 1979.
El fet que s’utilitzi la paraula “capbreu” en un context temporal del segle IX fa aixecar expectatives en qui equipara el seu significat i contingut al dels capbreus baix medievals (freqüents a partir del segle XIV) que solen aportar molta informació detallada de béns, terres i propietaris. I en el nostre cas no és ben bé així. El document del segle IX és senzillament una relació de parròquies de la Vall de Lord amb els seus rectors, escrita en l’àmbit del bisbat d’Urgell per tal de ser exhibida al concili d’Elna de 947 amb finalitats interessades. No porta data si bé els experts li atribueixen una datació entre el 942 i 947. Una descripció del contingut del document es pot trobar a l’apartat 5 de l’article “Església i poder comtal al Territori d’Urgell. Guifre el Pilós i la reorganització de la Vall de Lord” de Manuel Riu i Riu publicat el 1999 a Anuario de estudios medievales, pp. 875-898. El títol que encapçala l’esmentat apartat 5 dedicat al nostre document és en aquest cas molt adient: “La relació parroquial de mig segle X”.
Tot seguit transcriurem literalment (en llatí) la “Rememoracio” original de J. Villanueva tal com apareix al Vol. X de Viage literario a las iglesias de España, pp. 247 a 249. I després la presentarem traduïda al català. Això permetrà tenir una primera idea del contingut de l’ anomenat “Capbreu”.
L’amplia extensió d’aquests textos fa que haguem de deixar per una propera entrada la valoració i conclusions més precises del seu contingut.
...................................................................................................................
“Rememoracio parrochiarum in valle Lordensi.
Hic est brevis de ipsas parrochias de valle Lordense, quomodo fuerunt constitutas in tempore Guifredo comite, el Goldengo episcopo, et Escluan episcopo, et Nantigiso episcopo, et Radulfo episcopo, vel de ipsos sacerdotes qui ipsas parrochias eas legitime eas tenuerunt per consemsum de ipsos episcopos, quod supra nominavimus.
Ipsa parrochia de Siscano tenui Ado sacer et archidiaconus: sic tenuit per consemsum Goldencho episcopo et Excluane episcopo et postea sic tenuit Mangulfus sacer in servitio Nantigiso episcopo et postea tenuit Bradila sacer et Croiacus sacer in servitio de Nantigiso episcopo, vel de Radulfo episcopo, el postea sic tenuit Sunifredus clericus, filius Adanagildo inducum in servitio Radulfo episcopo.
Ipsa parrochia de Castrotorto, sic tenuit Tedemundos Nigrus in servitio Excluane episcopo, et postea sic tenuit Gotisclus sacer, qui fuit mortuus in servitio Godenci episcopo in Artesa, et postea sic tenuit Argericus sacer de villa Stamarize in servitio Excluane episcopo et Nantigiso praesuli, et postea sic tenuit Bonus, sacer, qui postea fuit abba de Sancto Laurentio in servitio de Nantigiso praesul, et postea sic tenuit Ramio sacer et archipresbyter in servitio Nantigiso episcopo, vel Radulfo praesuli.
Et ipsa parroquia de ipsa Silva, sic tenuit Alicus sacer in servitio Exeluane episcopo vel Nantigiso episcopo vel Radulfo praesuli, usque ad obitum suum, et postea sic tenuit Adanagisclus sacer et Ferriolus sacer in servitio de Radulfo episcopo, vel Wisadona praesuli usquequo ea Wisadus peiscopus eam tulit.
Et illam parrochiam de Tentelagine, sic tenuit Wilgera sacer de Montelgano in servitio de Nantigiso episcopo, et postea sic tenuit Borellus sacer in servitio Radulfo episcopo, et postea Lupus sacer sic tenuit in servitio de Radulfo episcopo.
Et illa parrochia de illo Cincto, sic tenuit Borrellus sacer in servitio Nantigiso episcopo, vel Radulfo praesuli, et postea Sciendisclus qui fuit abba de Sancto Laurentio in servitio Radulfo episcopo.
Et illa parrochia de illa Mora, sic tenuit Rancimirus sacer et archidiaconus in servitio Nantigiso episcopo, et postea sic tenuit Amor sacer in servitio Nanatigiso episcopo, et postea Alicus sacer sic tenuit in servitio Nantigiso episcopo et postea sic tenuit Baldericus sacer in servitio Radulfo episcopo.
Et ipsa parrochia de Odera sic tenuit Odatus sacer in servitio Nantigiso episcopo, et postea sic tenuit Alicus sacer in servitio Nantigiso episcopo, et postea sic tenuit Sidila sacer et iudex de ipso concilio in servitio Radulfo episcopo, et postea sic tenuit Ferriolus sacer in servitio Radulfo episcopo, asquequo Wisadus episcopus eam tulit.
Et illam parrochiam de Taravildo et de Terrarius, sic tenuit Godila sacer, et sago de ipso concilio , in servitio Radulfo episcopo, et postea sic tenuit Wisadon sacer in servitio Radulfo episcopo.
Et illa parrochia de Illa Petra, sic tenuit Golgisclus sacer in servitio Golderici episcopi, et postea sic tenuit Ermegildus et Ansefredus sacer in servitio Nantigiso et Radulfo episcopo, et postea sic tenuit Radulfus episcopus in suo dominico, in sua subdicione, sic tenuit Prudencius sacer et Giscafredus sacer et Gudila sacer sic tenuerunt ipsa parrochia ad terco.
Et postea sic tulit Sunifredus comis ipsas parrochias de sancta Maria adversus Dominum et adversus Christum.”
.................................................................................................................
“Memòria de les parròquies de la Vall de Lord.
Aquesta és una breu relació de les parròquies de la Vall de Lord tal com es van establir en temps del comte Guifre, el bisbe Galderic, el bisbe Esclua, el bisbe Nantigis, el bisbe Radulf, i dels sacerdots que legalment tenien aquestes parròquies amb el consentiment dels bisbes esmentats anteriorment.
La parròquia de Sisquer estava en mans d'Ado, sacerdot i arxidiaca, la tenia amb el consentiment del bisbe Galderic i del bisbe Esclua, i després la tingué Mangulf, sacerdot, al servei del bisbe Nantigis, i després, Bradila, sacerdot, i Croiacus, sacerdot al servei del bisbe Nantigis i del bisbe Radulf, i després la tingué Sunifred, clergue, fill d'Adanagild, al servei del bisbe Radulf.
La parròquia de Castelltort, era tinguda per Tedemund Negre al servei del bisbe Esclua, i després pel sacerdot Gotisclus que va morir al servei del bisbe Galderic a Artesa, i després per Argeric, sacerdot de la vila de Estamariu, al servei del bisbe Esclua, i Nantigis prelat, i després fou tinguda per Bo sacerdot que després va ser abat de Sant Llorenç, al servei de Nantigis prelat, i després per Ramis, sacerdot i arxipreste al servei del bisbe Nantigis i de Radulf, prelat.
I la parròquia de Selva, era tinguda pel sacerdot Alicus al servei del bisbe Esclua, del bisbe Nantigis i del bisbe Radulf, fins a la seva mort, i després per Adanagisclus, sacerdot i per Ferriols, sacerdot, al servei del bisbe Radulf i del prelat Guisad fins que el bisbe Guisad la va prendre.
I aquella parròquia de Tentellatge, estava en mans de Wilgera, sacerdot de Montelgano, al servei del bisbe Nantigis, i després de Borell, sacerdot al servei del bisbe Radulf, i després posseïda per Llop, sacerdot al servei del bisbe Radulf.
I aquella parròquia del Cint era tinguda per Borell, sacerdot al servei del bisbe Nantigis i del prelat Radulf, i després per Sciendisclus que va ser abat de Sant Llorenç al servei del bisbe Radulf.
I aquella parròquia de Mora, així tinguda per Rancimirus, sacerdot i arxidiaca, al servei del bisbe Nantigis, i després per Amor, sacerdot al servei del bisbe Nantigis, i després per Alicus, sacerdot al servei del bisbe Nantigis, i després per Balderic, sacerdot al servei del bisbe Radulf.
I la parròquia d'Odera fou tinguda pel sacerdot Odatus al servei del bisbe Nantigis, i després pel sacerdot Alicus al servei del bisbe Nantigis, i després pel sacerdot Sidila, jutge del mateix concili al servei del bisbe Radulf, i després pel sacerdot Ferriolus al servei del bisbe Radulf, fins que el bisbe Guisad la va prendre.
I aquella parròquia de Taravil i Terrers, estava en mans del sacerdot Godila, saig del mateix concili, al servei del bisbe Radulf, i després fou tinguda pel sacerdot Wisadon al servei del bisbe Radulf.
I aquella parròquia de la Pedra, fou tinguda pel sacerdot Golgisclus al servei del bisbe Galderic, i després per Ermegild i Ansefred sacerdot al servei de Nantigis i del bisbe Radulf, i després fou mantinguda pel bisbe Radulf en el seu domini, en la seva submissió, així fou tinguda per Prudenci, sacerdot i Giscafred sacerdot i Gudila sacerdot, que van mantenir la mateixa parròquia fins al tercer.
I després Sunifred comte, va prendre les mateixes parròquies de Santa Maria contra el Senyor i contra Crist.”