Del miracle n’han quedat 7 declaracions fetes fer pels cònsols de la vila de Sant Llorenç de Morunys a altres tants testimonis directes dels fets als quals prengué declaració l’oficial eclesiàstic del districte de Morunys que era el prevere Felip Rovira. Aquestes actes es conserven a l’arxiu parroquial.
Els 7 testimonis esmentats foren: el capellà conductiu del santuari Tomàs Llois de 34 anys; el rector parroquial de Sant Llorenç Joan Ferrer de 28 anys; el diaca Josep Bella de 24 anys d’edat; el batlle de la mola Celedoni Malet de 35 anys, el batlle dels castells de la vall de Lord Jaume Rovira de 56 anys; el paraire Tomàs Vilasaló de 50 anys; el batlle de la vila Joan Monegal de 40 anys d’edat. Totes les manifestacions coincideixen més o menys en els aspectes principals. Seguidament tractaren de resumir els fets prenent per model la declaració del diaca Josep Bella.
Fou després de l’ofici i de la benedicció que una dona demanà al prevere Mn. Tomàs Llois una “mida de Nostra Senyora” (una de les cintes beneïdes que penjaven de la imatge). A tal fi el capellà s’acostà a la Verge i allà veié com la Marededéu plorava. La noticia s’estengué ràpidament i s’acostaren a l’altar també el senyor oficial, el rector i el diaca Josep Bella. El rector impulsivament pujà dalt de l’altar per tal de poder veure les llàgrimes ben a prop, però el senyor oficial manà que tot hom es descalcés abans de pujar a l’altar. Així ho feren. I descalçats els testimonis pujaren a l’altar amb una candela encesa i veieren clarament com de l’ull dret de la Verge baixava una llàgrima molt clara escampada per la seva cara i per la del Nen Jesús. A l’hora, a la galta de l’esquerra també hi havia una gota rodona eixida de l’ull d’aquell cantó. Les llàgrimes caigudes anteriorment havien deixat una senyal humida a la imatge.
Donant-se compte del prodigi, la gentada que hi havia dins l’església esclatà en grans exclamacions demanant misericòrdia a nostre Senyor. Llavors des de dalt l’altar, l’oficial eclesiàstic es dirigí als fidels pronunciant unes paraules. El testimoni Josep Bella digué també que li semblaven molt tristes les faccions de la cara de la Verge i certificà que la imatge era massissa i que no hi havia cap concavitat ni cap racó interior on es pogués posar aigua. Era autènticament un miracle del cel !!!
(Text publicat també al full parroquial de Sant Llorenç de Morunys el 24 de gener de 2026)
............................................................................................................................................
Transcripció de l'acta presa sobre el testimoni del diaca Josep Bella. 29 abril de 1636.
Dicto die in dicto loco.
Vener. Dominus Josephus Vella, diaconos villa Sancti Laurenty de Morunys, Urgellens dioc. etatis dixit viginti quator annorum parum plus vel minus testis citatus, qui juravit.
Et interrogatus ipse testis super contenit in supplicatione pro parte dictorum Honor. consulum ed administratorum oblata eudem testi de verbo ad verbum certa et per ipsum bene intellecta et dixit ipse testis: Senyor lo que jo sé y puch dir sobre lo contengut en dita supplicatió és que dimarts prop passat, dia de la festivitat de Sant Pere Màrtir, jo, testimoni, anà ab la professó que aquest poble quiscun any a costum e fer en la casa de Nostra Senyora del Hort per fer la benedictió dels rams que en dit dia se fa y després de dit lo offici y feta la benedictió al cap de poch, jo, testimoni, me estava en lo claustro de dita casa y viu que lo Rnt. mº Thomàs Lluis prev. capellà conductiu de dita casa, portava una lliura (?) de color [...] en les mans y digué la volia per penrer una mida de Nostra Senyora que alguna dona la havia demanat y poch després que dit mº Thomas sen fou entrat en la iglésia per a penrer la mida, estant jo, testimoni, en lo mateix claustro viu exir al dit mº Thomàs Lluis prevere lo qual me demanà si jo, testimoni, havia vist al pare vicari de la present vila y al Sr. Official que també eren vinguts ab dita professó y jo li digui que nols havia vistos y dient jo, testimoni, per a què los demanava per so quem aparegué que [...] tot tramudat y algun tant atemoritzat me diguñe dit mº Thomàs Lluis que Nostra Senyora plorava y immediatament men està jo, testimoni, en la iglésia y me agonollí davant lo altar major en lo qual està la Santa Imatge de Nostra Senyora y aqui mateix viu que el senyor official arriba y lo Rvnt. Sr. Joan Ferrer, prevere y vicari y esent pujat dit pare vicari de sobre lo altar viu lo senyor official digué quens descalsessim y de fet nos descalsarem y descalsats pujarem sobre dit altar y prenguerem una candela y mirarem en la cara de la Santa Imatge de Nostra Senyora y viu jo, testimoni, que del ull dret de dita Santa Imatge baxave una llàgrima molt clara escampada per la sant cara y en la cara del Ninyo Jesús que té dita Santa Imatge en sos brassos en la galta esquerra tenia una gota tota rodona que al que jo, testimoni, pens ere cayguda del ull esquerre de dita Santa Imatge y després devallaren de dit altar tots sorpresos de veure cosa tant misteriosa y prodigiosa al cap de un breu discurs de temps que la gent que eren en dita iglésia feyen grans esclamasions demanant misericòrdia a nostre Senyor, ohí que V. senyor official que ere restat dalt sobre dit altar dient algunes coses a la gent a cerca de la actió tant misteriosa entre altres digué: senyores assoseguense que altre miracle en aquest punt a obrat Nostra Senyora y és que les llàgrimes que en sa santa cara tenia ja se li son exugades. Y així nos digué que tornassem descalsar y pujassem a veurer y aixi nos descalsarem y pujarem y verem ja que les llàgrimes que com jo, testimoni, tinch dit havia vist tenia en la cara y ulls se eren exugades, és veritat que en dita santa cara y lloch ahont estaven y passaven dites llàgrimes y havia restat un senyal de la pròpia manera que una persona quant en alguna ocasió a plorat, y és també veritat que a mi, testimoni, me paregué que dita Sta. Imatge tenia en aquella ocasió la cara un tant trista y lo color mudat y different de moltes altres ocasions en què jo, testimoni, la havia vista y és també veritat que jo he vista dita santa Imatge despullada algunes ocasions y no he vist en ella concavitat alguna en son cos ni cap a hont se hagués pogué posar humor algun o aygua per lo que se agués pogut sospitar ni pensar cosa en contrari del sobredit y refferit, antes bé, és una imatge molt sensera y massissa sens rastre de vacua o concavitat alguna en ella y assó és la veritat del que jo he vist, jo Joseph Bella, diacha, firmo la present deposició de mà pròpia. Fuit sibi testum et perseveravit presente dicto Rdo. Domino officialis.
Arxiu parroquial Sant Llorenç, Fons notarial, capsa 11 - lligall 06.
..........................................................................................