(64) INCENDI A L’HOSPITAL DE SANT LLORENÇ DE MORUNYS, 1918 ---

 

Exposarem tot seguit una noticia trobada en un dels llibres de comptes de l’Hospital de Sant Llorenç de Morunys conservats a l’arxiu parroquial.

Es tracta d’una anotació escrita pel rector Mn. Vicenç Casals (exercí com a rector entre 1910 i 1940) explicant un incendi que succeí el gener de l’any 1918 i afectà el perxe i el teulat de la casa de l’Hospital. Tota la vila es mobilitzà arran d’aquest incident.

 Aquesta és la transcripció:

 “ El día diez de enero de 1918 a las doce y cuarto de la noche, se declaró un incendio en la golfa de la casa dicha Santo Hospital de esta villa que destruyó casi todo el tejado.

Inmediatamente de haberse observado el horroroso incendio, las Hermanas imploraron la asistencia del vecindario, tocaron la campana, dieron muchos gritos de necesidad, etc. etc.

Se tocó la campana mayor de Ntra. Sra. dels Colls, y a la una compareció toda la villa quedando sofocado tan horroroso incendio.

Verdaderamente es digna de loa la conducta de los vecinos de esta villa, pues a media noche y con un frio glacial, pues el agua caída de galledas y peroles quedaba helada, trabajaron con tal destreza que, como queda dicho, en un santiamén quedó el incendio sofocado.

Laudo Deo.

Al día siguiente se emprendieron las obras de reconstrucción que han importado un total de 442 pesetas ”

 

La nota escrita per Mn. Casals permet recrear l’ambient a la vila en ocasió d’aquest incendi. Els crits de les monges en mig de la foscor de la nit, els tocs de la campana de l’hospital, ampliats tot seguit pel sorollós repic de la campana grossa dels Colls ... i tal com explica el rector, la ràpida assistència de la gent del poble que degué organitzar cadenes humanes por on passaven galledes plenes d’aigua ... una aigua que, pel fred que feia aquella nit de gener, es gelava tant punt queia a terra segons la crònica del rector.

Finalment doncs, la situació es solucionà per la solidaritat dels veïns, que prou devien tenir experiència per fer front a aquests tipus de problemes. Segons el cens municipal, la vila tenia llavors 637 habitants, la major part d’ells vivint a les cases del casc antic. Lògicament, i sobretot a l’hivern, les xemeneies tibant els focs de llenya de les llars, constituïen un autèntic perill.

 

Plaça de l'Om de Sant Llorenç de Morunys.

L'hospital era la casa que queda darrere de l'arbre.

                  ...................................................................