(56) SANT CEBRIÀ, UNA CAPELLA INÉDITA A GUIXERS
--- Crida l’atenció el nombre de masies a Guixers (especialment en el sector de la Corriu i de les Volianes) que porten com a nom el d’un sant. Així tenim els masos de Santfeliu, Santcebrià, Sanclimenç, Santmartí, Santaeulària ... També hi ha altres topònims del mateix estil que donen nom a llocs geogràfics, com els plans de Sant Romà o bé els tossals de Sant Andreu i Sant Corneli al sector de Sisquer.
Pel que fa les masies, és lògic pensar que quan una d’elles porta el nom d’un sant és que molt a prop o adjunta a la casa hi ha d’haver hagut una capella dedicada al sant en qüestió, la qual, lògicament, haurà estat qui ha traslladat el nom de sant a la casa.
Aquest és per exemple el cas del mas Santfeliu, a prop de l’ermita de les Volianes o Sant Martí de Guixers) on encara es poden veure vestigis d’una antiga església preromànica aprofitats com a murs de l’actual casa. De fet semblaria fins i tot que la casa fou edificada sobre l’espai de l’antiga església que estaria dedicada a sant Feliu.
Al veí municipi de la Coma i Pedra hi ha dos casos de cases amb noms de sants amb capella adjunta: el mas Santcristòfol (al costat del mas dels Pasquets) que alberga una molt antiga capella en el seu interior i el mas Santandreu (al costat de l’ermita romànica mig derruïda de Sant Andreu del Racó).
Tornant a Guixers, el cas de la casa Santmartí de la Corriu és molt clar: la casa agafà el nom de la parroquial de Sant Martí de la Corriu que s’aixeca a pocs metres de distància davant per davant de la casa.
De les cases Santcliment i Santaeulària desconec ara per ara l’existència de d’alguna ermita avui desapareguda. En canvi, amb molta alegria, podem presentar en el present escrit la prova inèdita de l’existència d’una capella al costat del mas SANTCEBRIÀ (situat al nord-oest de Santa Maria de Valls, però pertanyent a l’antiga parròquia de Castelltort). I és que l’ermita ve citada una acta notarial (*) que conté la fundació d’un aniversari realitzat el setembre de 1712 pel pagès i propietari Bertomeu Costa (àlies Santcebrià). L’acta comença manifestant la voluntat del fundador : “a llaor y glòria de Nostro Señor Déu y de la Beatíssima Verge Maria, mare sua, en remissió dels pecats y salut y repòs de la sua ànima y dels seus.”
Tot seguit el text indica com s’ha de celebrar el citat aniversari: així, quant a la data, s’ha de celebrar cada 16 de setembre (dia de la festivitat de sant Cebrià, bisbe de Cartago). L’ha d’oficiar el rector de la parròquia de Castelltort amb assistència de tres sacerdots que hauran de cantar l’ofici de difunts i la missa de sant Cebrià.
Immediatament es parla del lloc on s’ha de celebrar l’ofici: “Volent que en cas que ell (en Bartomeu Costa) o son hereu vullan REEDIFICAR LA CAPELLA DE ST. CEBRIÀ, la dita missa cantada y ofici de difunts se degan celebrar en la capella de St. Cebrià”. Finalment per tal de finançar el cost de l’aniversari, en Bartomeu Costa assigna un censal del qual ell mateix n’és el creditor de preu 52 lliures i una renda anual de 52 sous.
...................................
Així doncs el document anterior ens dona la notícia de l’existència d’una capella dedicada a St. Cebrià i ubicada al costat del mas del mateix nom. Al 1712 aquesta capella estava enrunada, però amb intencions de reedificar-la per tal de ser utilitzada en els oficis de difunts familiars.
Fa l’efecte però, que la reconstrucció de la capella no passà de ser una intenció que mai es dugué a terme. En Bartomeu Costa va morir el maig de 1740 (**) força temps després que signés l’acta de fundació de 1712 que potser fou escrita en un moment de malaltia de la qual en Costa se’n sortí.
A la partida defunció de Bartomeu Costa no es fa cap referència a aquell projectat aniversari malgrat es parli de la celebració del primer cap d’any després de l’òbit que tindrà lloc el 5 d’octubre de 1740 i al qual és previst que hi assisteixin vuit sacerdots.
Avui dia la casa Santcebrià s’ha refet de nou constructivament. Presenta un aspecte molt restaurat i sense cap vestigi visual de la capella de la qual ara sabem que va existir abans del segle XVIII i que el 1712 estava ja derruïda.
....................................................
(1) vegeu M.RIU, revista Urgellia Vol XVI, pàgina 399).
(2) Arxiu Parroquial de Sant Llorenç, capsa 16. Lligall 2.
(3) Arxiu Diocesà de Solsona, Castelltort, llibre òbits 1680-1851
![]() |
del mapa de l'institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya |