(52) L'ESGLÉSIA "NOVA" DE SANT CLIMENT DE CASTELLTORT
-----L’església “nova” de Sant Climent de Castelltort és ben visible tot anant a Berga, a mà esquerra, a uns quatre kilòmetres de Sant Llorenç i és hereva de l’antiga parroquial (segle IX) les runes de la qual es troben dalt el turó que s’aixeca davant d’aquesta església nova, a l’altra banda del pantà. Precisament fou la situació poc accessible de l’antiga església el fet que motivà l’any 1775 la construcció d’un nou edifici parroquial, amb rectoria inclosa, al peu del camí a Berga, en un lloc més planer i més ben comunicat amb els masos de la demarcació.
Devem al rector Mn. Joan Camprubí, nascut a Borredà, l’obra del nou temple que, segons sembla, fou pagat dels seus propis diners. Aquest rector morí l’any 1801 i resta enterrat al centre de la nau dins la nova església. La seva làpida diu: “Aquí jau Joan Camprubí, doctor i rector, el temple i aquesta casa la construí pels vius a càrrec seu, morí el 18 d’octubre de 1801.”
Cal remarcar el bon gust constructiu del temple, on destaca el perfil curvilini del cor, així com les cornises i les claus de volta fetes en guix on veiem diferents decoracions. Son molt curioses les pintures murals del presbiteri. A la paret frontal les pintures simulen un altar amb cortinatges presidit per un sant Crist crucificat, a sota del qual hi ha representat el papa sant Climent, tapat avui dia per una imatge exempta del mateix sant. A cada lateral hi figura un evangelista mentre que la volta central apareix decorada amb motius florals. L’estil és certament molt rudimentari i no és pas un exemple de qualitat artística, però precisament això dona autenticitat i personalitat al conjunt. La pila baptismal existent a un costat del presbiteri té una fesomia romànica.
Al fossar, tot sortint del temple a la dreta, hi trobem una làpida, ja
molt desfeta per l’erosió on encara es veu esculpida la figura d’un prevere i
una inscripció il·legible a la seva banda dreta on només hi resta la paraula “morí”. Però uns anys abans (conservo una
foto de 2012) encara s’hi llegia la paraula “juliol”. Doncs bé, aquesta pista dona peu a pensar que la làpida
correspon al rector Joan Casasampere que va exercir a Castelltort entre 1699 i
1750 i que va morir el 23 de juliol d’aquest any, essent enterrat inicialment a
l’església vella segons informa la seva acta de defunció.
La parroquial de Castelltort ha tingut sempre per església sufragània a Sant Martí de Guixers. Les cases de la demarcació quedaven vinculades a una o altra església segons la seva proximitat. A mitjans del segle XVIII, pagaven blat pel manteniment de la sagristia de Castelltort les següents cases: Franch, Trasserra del Bosch, casa Blanca, casa de la Codina, can Canal i la casa Rial. Mentre que pel mateix concepte pagaven a la sufragània de Guixers: casa de la Costa, del Guix, Santfeliu, Puit de Guixerons, Guixerons, Santciprià, Massanes, Corominas Altes, Coromines Baixes, casa Pujols.
El 1897 en una visita pastoral, l’administrador apostòlic de Solsona, Dr. Ramon Riu i Cabanes, resolgué traspassar les cases Trasserra, Viliella i Llangots des de Castelltort a la parròquia de les Cases de Posada i, en sentit contrari, incorporà a Castelltort la casa Vilella, abans pertanyent a La Pedra.
Fa pocs temps encara se celebrava a Castelltort la festa de sant Isidre. Ara havent quedat ja completament sense culte i amb la seu parroquial traslladada a Valls, l’edifici eclesial de Sant Climent de Castelltort resta com a testimoni que ens convida a no oblidar les tradicions i història d’aquest bonic racó de la Vall de Lord.
Presbiteri de l'església. Foto: autor
El cor amb el seu perfil curvilini. Foto: autor