(50) EL LLOC I L'ESGLÉSIA DE BONNER (GÓSOL)
Passat Bonner i seguint la pista en direcció a l’Espà, tot admirant aquells esplèndids paisatges d’Ensija, trobaríem el molí de Güell, i més endavant, Moripol, un altre poblet abandonat.
Però tornem a Bonner. D’entrada cal preguntar-nos: què pot significar aquest nom? Si acudim al filòleg Joan Corominas (Onomasticon Cataloniae Vol III, p 72) veurem com hi troba una relació amb la paraula molimer concloent al cap d’una llarga disquisició que Bonner significaria lloc moliner o lloc del camí moliner (cosa ben certa si hom pensa en el proper molí de Güell).
Pel que fa l’església de Santa Eulàlia, se’n té la primera notícia l’any 1029. Cap el segle XIII surt esmentada com a parròquia però anà decaient i en temps més recents funcionava com a sufragània de Sant Andreu de l’Espà. L’edifici que ens ha arribat és de fesomia romànica, d’una sola nau acabada en un absis semicircular hores d’ara ja esfondrat. El temple es distingeix pel desproporcionat i desmesurat alçament de tot l’edifici que en algun moment s’efectuà potser per encabir-hi el cor i protegir les voltes. Aquesta operació que elevà l’alçària de l’església gairebé en el doble de la mida original, es nota ben bé en la diferència de parament existent en els murs de ponent i del sud que encara resisteixen dempeus. Per dins, el citat alçament provocà una renovació de les voltes que conservaran el mig punt però ara una mica apuntat. No cal dir que aquest alçament proporciona una fesomia ben particular, ens atreviríem a dir que única, a l’església de Bonner.
No és coneguda la data en què s’efectuà dita obra que degué gastar grans energies dels parroquians. Apostaríem però pels segles XVII o XVIII que son els segles de les grans obres d’ampliació o renovació en temples i masies catalanes. Com a exemple, tenim al mateix costat de llevant de Santa Eulàlia les runes de la casa Costa que presenta una llinda a la porta amb la data esculpida de 1731 representativa d’obres i ampliacions que s’hi feren.
Tampoc sabem quan quedà
abandonada l’església i el poblet de Bonner. Potser fins i tot és exagerat
utilitzar el diminutiu poblet perquè
últimament tant sols el formaven tres cases (can Costa, can Solsona i cal
Joan), més alguna altra dispersa pel terme. L’excursionista i escriptor César
August Torres hi passà el 1920 tot venint de Gósol i en la descripció de
l’excursió no menciona pas que trobés despoblat el llogarret de Bonner.
Probablement la gent en marxà cap els 60’s com en tants masos i llocs rurals
del país.
Acabarem aquest escrit amb una notícia sobre Bonner de 1758 localitzada a l’arxiu parroquial de Sant Llorenç de Morunys (*) que transcrivim a continuació.
“A los 18 dias de mes de noviembre del año de la natividad del Señor 1758, en la villa de Berga, obispado de Solsona. Juan Puig, bayle de la baronia de Castell Fraumir, ha hecho relación a mí, Juan Cortada, por autoridad real notario público de la villa de Berga, obispado de Solsona, escribano de la cúria de dicha baronía que a instancia de Joseph Solsona, labrador de la parroquia de Bolner ha mandado a Manuel Capdau y Costa que en pena de 25 libras no arranque más piedras del delante de la casita de dicho Solsona y camino o paso de la iglesia y que dentro cuatro días vuelva compuesto todo lo que ha descompuesto y que las piedras que sobraren que no las toque de su lugar y que vuelva una pared que derribó bajo la fuente cubierta al pedazo de dicho Solsona con las mismas penas de 25 libras y esto que lo haga o componga con el término de 8 días con la intima de daños y gastos a instancia de dicho Solsona por denunciación a dicho Manuel Capdau personalmente hecha de palabra a los 18 de los corrientes mes y año”
“Otro sí, el mismo día, mes y año, Juan Puig, bayle sobremencionado, ha hecho relación a mí, Juan Cortada, notario y escribano sobre escrito que a instancia de Joseph Solsona ha mandado al mismo Manuel Capdau y Costa que en pena de 25 libras sacase dos piedras del prat y una piedra del canamar por denunciación a dicho Costa de palabra personalmente hecha a los 18 días de los corrientes mes y año.”
Doncs bé, l’anterior text ens recorda en primer lloc la pertinença de Bonner a la baronia jurisdiccional de Castell Fraumir, dels aspectes procedimentals de la qual, al 1758, se’n encarregava el notari de Berga Joan Cortada. La notícia també revela el malestar que regnava entre dos veïns o famílies (que era tant com dir la major part dels habitants del lloc) com a conseqüència d’unes manipulacions indegudes sobre unes pedres i parets. De la redacció del text se’n treu la impressió que abundaven les pedres a prop de l’església, de manera que hom estaria temptat de relacionar tal situació amb l’obra de l’aixecament dels murs de l’església, una actuació que deuria deixar el seu rastre de materials, carreus i pedres sobrants o rebutjades al voltant del temple.
(*) Arxiu parroquial de Sant Llorenç de Morunys. Fons notarial. Capsa 53, lligall 7.