(47) LES TERRES "BADALS"  DE SANT LLORENÇ DE MORUNYS

----Entre els temes incògnits que en relació a la vila de Sant Llorenç de Morunys tinc llistats tot esperant una mica de dedicació, hi figura la paraula BADAL. Només l’he vista escrita quatre vegades entre 1683 i 1723 als arxius locals, per bé que lògicament poden haver-hi més casos. La paraula em cridà l’atenció per no saber interpretar clarament el seu significat. A continuació reprodueixo en català actual els paràgrafs que contenen la citada paraula.

 

(1)“Joan Bru, pagès de la vila de St. Llorenç de Morunys, bisbat de Solsona, constituït personalment declara: [...] un tros de terra situat en lo terme de dita vila a la partida de l’obac de Santa Creu, de tinguda de tres jornals poc més o menys que afronta a sol ixent amb lo tros de Josep Farrer,cirurgià, a mig dia amb lo tros de Joan Maura, a ponent amb terra de Josep Eroles i a tramuntana amb los BADALS  de la vila...”  (capbreu de 1697, pàgina 35)

 

(2) “Josep Riu, paraire de la present vila de St. Llorenç de Morunys, constituït personalment declara: [...] altra peça de terra situada en lo terme de dita vila, en la partida del Puig, part solana, de tinguda de tres jornals i mig que afronta a sol ixent amb lo camí, a mig dia amb terres de Joan Llobet part, i part amb terres de Francesc Vilasaló, a ponent amb la coma de Josep Vilasaló, ferrer, part i part amb terres de Pere Màrtir Rosell i part amb terra del Rnt. Francesc Solsona, y a tramuntana amb LOS BADALS.” (capbreu de 1697, pàgina 29)

 

(3) “Lo Reverent Ramon Blanch, prevere beneficiat en l’Església de la vila de St. Llorenç de Morunys, per ell i los seus ven a venda pura a Josep Eroles, baster de la mateixa vila i al seus tota aquella peça de terra erma situada en lo terme de la present vila en la partida de Sta. Creu [...] franca de cens i termena a sol ixent amb un tros que era de Joan Sala, a mig dia amb los reguers de mº Joan Andrés i de Josep Vilasaló, a ponent i a tramuntana amb LO BADAL DE LA VILA...” (acta notarial de 12 de maig de 1683)

 

(4)“Josep Grau i Josep Vilasaló, veadors de terres, fan relació que, per manament de l’honorable Domingo Corominas, regidor en ordre quart de la present vila i en dit nom mostassaf de la dita vila i a instància de Josep Llohis, corder de la present vila, han anat a veure y reconèixer si un trosset de terra que dit Llohis havia tret havent-hi fet algunes piles, era BADAL, o si era de Josep Llobet, menor, traginer de dita vila, i vista i reconeguda dita terra han judicat segons ses consciències que aquella és BADAL de la present vila.” (Registre del batlle, 19 de febrer de 1723)

 ...................................................

 Unes ràpides incursions al Diccionari Etimològic de Joan Coromines i al Diccionari català-valencià-balear de Mn. Alcover no han aclarit els dubtes. En el primer no hi figura la paraula badal mentre que les paraules properes (badall, badana) venen presentades amb significats molt allunyats del context geogràfic en què, d’acord amb els paràgrafs anteriors, es mou el nostre badal. En el DCVB sí que hi ha l’entrada “Badal” però com a nom d’un llinatge català i a més, derivada de “abadal” que és una paraula relacionada amb “abat”.

 Una paraula que té algunes semblances (la d i la l transposades) amb badal podria ser balder. Aquesta última apareix al DCVB amb tres entrades, de les quals, la tercera dona el següent significat: “sobrer, sense profit”. I aquesta interpretació sí que encaixa amb el context que ens ofereixen els paràgrafs transcrits anteriorment. Semblaria doncs que una TERRA BADAL, és una terra sobrera, que no té amo i que no està treballada. En no tenir propietari, és la vila qui en certa manera en fa el paper, ja que aquestes terres queden dins el seu terme tal que es desprèn dels texts anteriors. Curiosament aquests badals estan situats a la perifèria del terme, no pas en el nucli central. El primer i el tercer paràgraf ens situa a la partida de Santa Creu, al voltant de l’ermita del mateix nom, a l’extrem nord occidental del terme actual. En aquesta zona, la terra badal, encara queda a tramuntana. En canvi, el segon paràgraf ens situa a la partida del Puit que queda al sud del terme de Sant Llorenç, no lluny del territori de Guixers.

El quart text descriu una situació en la que contraposa el significat de la terra badal a una terra amb propietari clar (en Josep Llobet). És a dir, la primera terra és contraria a la segon quan a característiques de la seva propietat, cosa que reforça la hipòtesi que he apuntat unes línies més amunt. Ens queda finalment el dubte de si podem equiparar les terres badals amb els comunals de la vila. En aquest sentit els texts anteriors no ens donen pistes. La intuïció em fa apuntar que són coses diferents: els comunals ho son permanentment, amb drets i obligacions ben consolidats entre els habitants de la vila, mentre que les terres badals podrien canviar de condició si algun habitant en demana i obté el seu establiment o el seu aprofitament.

.............................................................................