(41) FRARES TRAPENCS AL SANTUARI DE LORD ---
En el transcurs de la història, el Santuari de Lord ha esdevingut convent de monjos en dues ocasions. La primera, entre 1587 i 1634 quan s’hi instal·laren els dominics. La segona vegada fou entre 1881 i 1884 període durant el qual hi residí una important comunitat de frares trapencs. Dedicarem el present escrit a aquest segon episodi.
La congregació de frares
trapencs nasqué a França, al segle XVIII, com una branca reformada de l’ordre
cistercenca. El 1794 arribaren a Espanya, establint-se a un convent a prop de
Saragossa, però la exclaustració de 1835
provocà la dispersió dels frares, que no tornaren a formar una comunitat fins
el 1880 a Cardeña (Burgos), un lloc que els propis monjos consideraven només
com de pas.
Després d’alguns intents infructuosos per trobar una residència
estable, la comunitat trapenca es fixà en el santuari de Lord mitjançant la
intervenció del Dr. Torres i Bages, futur bisbe de Vic. En aquell moment el
santuari i les terres que l’envoltaven eren ja propietat d’Esteve Monegal, el
qual havia fet bastir un nou temple de tres naus amb el claustre i
l’hostatgeria adjunta. Les obres estaven acabades des de 1870, i així, quan un
delegat trapenc anà a Lord per verificar la idoneïtat de les instal·lacions,
les trobà plenament satisfactòries arribant a un acord ràpid amb la propietat.
Així fou com el novembre de 1881
arribà al Santuari de Lord una comunitat
d’uns vint frares trapencs. I el fet és que l’entrada al Santuari es feu
amb gran solemnitat, acompanyats en processó des de Sant Llorenç per les
autoritats civils i eclesiàstiques de Morunys i per una gran gentada de la vila
i comarca.
Amb la comunitat instal·lada a
Lord, el culte reviscolà i segons les cròniques esdevingué en gran brillantor,
de manera que no trigaren en afluir noves vocacions. La Trapa de Lord arribà a
admetre quinze postulants nous i superà aviat la trentena de membres. La
comunitat estava governada per fra Josep Mª Nager, conegut de sant Antoni Mª
Claret, mentre que el segon superior era fra Espiridió natural de Tamarit de la
Llitera.
El 1882 se celebrà un Capítol
General de l’Ordre Trapenca que comptà amb la presència d’un delegat de Lord,
el qual aconseguí que el Santuari quedés enlairat a la categoria de Priorat,
adscrit a l’abadia de la Mare de Déu del Desert, situada a prop de Tolosa, al
sud de França.
Immediatament el priorat de Lord
rebé una visita regular de l’abat, el qual quedà complagut de l’esperit
religiós dels frares, però s’adonà de
les limitacions i dificultats del lloc per possibilitar la vida d’una comunitat
tant nombrosa. Recomanà doncs, que es cerqués un altre lloc més ampli, amb
terres més productives, i aquest fou trobat al monestir de Bellpuig de les
Avellanes, a Balaguer.
Malgrat la predisposició de la vila de Morunys
per tal que la comunitat continués residint al Santuari, aquesta, obeint ordres
dels superiors, davallà de Lord el setembre de 1884, i ho feu a peu, en
processó darrera una creu i de les relíquies, de la mateixa manera que a
l’arribada, tres anys abans.