(39) LA CRISI CATALANA DEL TOMBANT DELS SEGLES XVI-XVII :    REPERCUSSIONS A LA CORRIU---

Molt de tant en tant sorgeixen entre els documents d’un arxiu notícies referides a qüestions generals, qüestions que van més enllà de l’àmbit particular d’un testament, uns capítols, una escriptura notarial ... 

Aquest és el cas d’unes línies escrites pel rector de La Corriu (actual municipi de Guixers), el prevere Miquel Ribera, en una llibreta esborrany (1) dedicada a temes parroquials diversos que fou utilitzada durant els anys 30’s del segle XVII. Les citades notícies d’àmbit general no són abundants, però constitueixen un breu catàleg de successos que degueren preocupar o que cridaren l’atenció del rector. La llibreta presenta unes mides corresponents a la meitat d’un foli DIN A4 (15 x 21 cm) i té 36 pàgines; les notícies ocupen les pàgines 4 i 5 de la llibreta. El reverend Miquel Ribera exercí com a rector de La Corriu entre 1620 i 1659. Desconeixem la seva data de naixement, però no seria abans de 1590. És obvi, per tant, que moltes de les noticies no les visqué sinó que foren reproduïdes a la llibreta a partir d’alguna informació anterior.

 Transcripció de les notícies:

•  “En lo any 1580 y 81 y 82 y 83 y 84 y 85 foren en Catalunya grans carestias principalment en lo any 1584 y 1585 que lo blat anava a quatre ducats y la sivada a trenta sis sous cortera.

•   En lo any 1591 agué grans fams y carestias y bandolés.

•   En lo any 1592 fou major fam.

•  En lo dit any quatre bandolés prengueren Perot Soler de Gósol, quatre ne   agueren dotze sens ducats.

•  En lo mateix any lo virey posà siti al castell de Arsegol ont asitiaren Mº Janot Cadell ab cent y sinquanta bandolés y tot ho espatllaren.

•  En lo any 1594 nevà en lo mes de juliol fins prop Sant Lorens.

•  En lo any 1598 morí lo rey Phelip de Espanya. Lo blat anava molt car.

•  En lo any 1631 fore grandíssima carestia per tot Cathalunya y Aragó y altres terras que ab los diners nos trobave blat anava a tres y quatre lliures cortera. Lo virey feu crida denunsiant lo blat tenian tot hom, després lo afloraren per tot Catalunya. Lo forment a trenta-cinc reals cortera y lo mig forment a vint-i-sis reals y la segla [sègol] a vint-i-quatre realls cortera y la sivada a vint-i-vuit sous y lordi a trenta sous y las [...] coranta sous.

•  En lo any 1630 anà a trenta sis sous lo forment y lo altre a trenta sous.

•  En lo any 1634 anà a coranta sous cortera.

•  En lo any 1631 tragueren los bandoles de Catalunya. Lo virey qui here lo duch de Cardona y dit any també anave car lo blat, ordi y sivada, lo oli y tots los manteniments.

•  En lo any 1631, jo Miquel Ribera vaig pujar la rectoria [.....] y vaig fer la capella de prop la rectoria  [...] y gastos y me costà molt.”

 

Com es veu, les noticies es refereixen a un període de crisis a Catalunya caracteritzat per les accions dels bandolers i la seva repressió, juntament amb males collites i forts augments dels preus dels cereals.

Pel que fa el tema dels bandolers, el prevere adverteix de les seves correries l’any 1591 i pel 1592 dona la noticia del segrest de Perot Soler, habitant de Gósol, perpetrat per quatre malfactors, que, pel que sembla, obtingueren un rescat de 1200 (dotze cents) ducats. El mateix any, el virrei de Catalunya ordenà l’assalt del castell d’Arsèguel (Alt Urgell), un niu de bandolers que actuaven a favor del capitost Joan de Cadell. Els bandolers foren vençuts i el castell arrasat. D’aquest fet també en dona notícia el rector. Finalment aquest diu que l’any 1631 “tragueren los bandolers de Catalunya”, segurament es refereix a les contundents accions del nou virrei, el duc de Cardona, el qual a les acaballes de 1630 manà a totes les tropes esteses per Catalunya que es dediquessin a la persecució de bandolers, cosa que durant el 1631 permeté  la captura i desarticulació d’importants quadrilles.

En relació a la crisi de collites, el rector Mn. Miquel Rivera informa d’un període de penúries entre 1580 i 1585, i de fams els anys 1591 i 1592. També cita, com anormal, el preu del blat els anys 1584 i 1585: 4 ducats la quartera ... equivalents a 96 sous !!! Un nivell extraordinàriament elevat perquè més que duplicava el preu del blat a Barcelona i triplicava els preus de quinze anys enrere (2). El prevere anota com un fet inusual una nevada caiguda el juliol de 1594 que arribà a quallar fins a prop de Sant Llorenç. I és que les alteracions climàtiques, sobretot al voltant de 1630, son citades pels autors com un dels factors que expliquen les greus crisis de collites a Catalunya (i a gran part d’Europa) (3). El rector remarca la “grandíssima carestia per tot Catalunya i Aragó” de l’any 1631, un any dramàtic a molts territoris. Els preus del blat tornaren a nivells de 60 a 80 sous per quartera i aquests preus sí que són semblants als de Barcelona. Tanmateix, tres anys més tard, segons el rector, el preus s’havien “normalitzat” a nivells de 40 sous per quartera. És destacable també, la menció a l’acaparament i especulació de blat, cosa que fou perseguida per les autoritats. 

 Mn. Miquel Ribera acaba la sèrie de noticies amb una d’interès local. Fou el 1631 quan ell mateix decidí a construir una nova rectoria amb capella inclosa (dedicada a sant Miquel), desplaçada uns centenars de metres de l’església parroquial de Sant Martí de La Corriu. És probable que abans, l’antiga rectoria estigués situada adjunta a l’església de Sant Martí i es tractés d'un habitacle vell, incòmode, afectat per les inclemències d’aquelles èpoques, del qual Mn. Ribera volgué fugir-ne.  

..................................................................

(1) Arxiu parroquial de Sant Llorenç. Fons La Corriu, capsa 10.

(2) FELIU, Gaspar. Precios i Salarios en la Cataluña Moderna. Vol I, Banco de España, Estudios de Historia Económica, nº 21, 1991

(3) Vegi’s l’interessant article de SIMON i TARRÉS, A. “Els anys 1627-1632 i la crisi del segle XVII a Catalunya”. Estudis d’història agrària. 1992. num 9,