(37) UN PREGÓ PÚBLIC A SANT LLORENÇ DE MORUNYS, L'ANY 1565 ---

 El dia 20 d’abril de 1565, el pregoner públic de la vila, Arnau Casulla, recorregué els carrers i places anunciant a toc de trompeta una crida que venia imposada pel procurador general del ducat de Cardona, el magnífic Sr. Lluís de Claramunt. El text d’aquesta crida fou anotat al llibre del batlle i, conservat fins avui dia, ens fa veure la preocupació de les autoritats i les mesures que prenien en aquella violenta època de lladres i bandolers.

La crida comença prohibint que ningú s’emboliqui en: “...alguna rinya o brega, tant de dia com de nit, exint a la dita brega amb ballestes, arcabusos, escopetes de pedrenyals, així com també amb pròpies spasses.” La pena consistia en una multa de cent diners d’or o l’amputació del puny. Ja veiem quin tipus d’armament s’exhibia en les baralles i com no s’estaven per bromes a l’hora de castigar els infractors.

 Seguidament es prohibeix que després del “toc del seny que en diuen del lladre” ningú gosi circular per la vila a les fosques sinó portant llum.

 La blasfèmia estava molt mal vista per les autoritats, tan civils com eclesiàstiques. Fixem-nos què es proclama a la crida: “Com per permissió divina, per lo pecat de la blasfèmia vingueren molts flagells en lo poble, per això el procurador general diu i mana que no sia persona alguna que gosi blasfemar de Déu ni de la Verge Maria, mare sua, dient renecs, destreps, befa y altres semblants blasfèmies, sots pena de estar amb un badall a la boca per spay de una hora, cosa sia amb un cone de palla damunt.

 Un badall és una eina de ferro corba que serveix per fer obrir la boca al bestiar. Tal instrument  dut a la boca durant una hora servia per purgar la pena als blasfems, i a més, per tal de completar la  humiliació, se’ls feia posar un barret de palla en forma de con (com els penitents de les processons).

 El pregó acaba amb un punt inquietant: “diu y mana dit Sor. procurador general a totes y sengles persones que portin en lo present ducat, públicament armes robades dins tres dies [a partir de] avuy sots pena de cent assots se donen per los locs acustumats segons és de pràctica.”

 S’amenaça a qui fos trobat amb armes robades a partir de tres dies de la crida, amb el cruel càstig de cent assots que s’executaven “per los locs acustumats” és a dir, no en un lloc fix, sinó que la pena s’anava practicant en moviment  seguint un itinerari “acostumat” cosa que havia de fer més infamant la situació del penat. La veritat és que aquest tipus de càstig no recordem haver-lo vist proclamat en cap altra crida conservada a l’arxiu.  

 

Arxiu Parroquial Sant Llorenç. Secció Notarial capsa 50, lligall 1 notari Pere Gili 1565-1573. Pág.1

 Publicat al full parroquial de Sant Llorenç de Morunys “El Campanar” nº 162, setembre de 2023.