(35) SANT PERE DE GRAUDESCALES

----Sant Pere de Graudescales és un dels atractius de la Vall de Lord, no tan sols pel paisatge tan espectacular que ofereix aquell lloc, als peus de Busa i solcat pel riu Aigua d’Ora, sinó també per la bonica església ben representativa de l’estil romànic llombard rural dels s. XI i XII que avui dia encara llueix ben restaurada com a resultat de diverses campanyes arqueològiques dutes a terme entre els anys 1956 i 1986.

 

Però Graudescales és molt més que la citada església romànica. Podríem dir que aquesta és l’element visible que n’ha quedat d’un conjunt monàstic alt medieval amb orígens que s’enfonsen als inicis del  segle X, i que com tants monestirs, tingué en el seu temps una funció estructuradora del territori de la seva influència.

 

L’origen monacal de Graudescales està ben documentat a partir de dues actes conservades a l’arxiu diocesà d’Urgell. La primera és de 913 i explica com Magnulf, un prevere que havia estat rector de Sisquer, edificà una esglesiola al lloc de Graudescales dotant-la amb terres i béns propis a fi que prosperés com a cenobi benedictí. Per motius desconeguts no s’adoptà d’inici la regla de sant Benet sinó que el cenobi engegà funcionant com a canònica amb clergues residents.

 

La segona acta, datada el 960, narra com un d’aquests clergues anomenat Francemir tornà a intentar la instauració d’una comunitat benedictina, cosa que aprovà el bisbe Guisad d’Urgell, el qual, a més,  confirmà a Bel·ló, canonge de la Vall de Lord, com a nou abat del monestir. A l’acta queden també confirmades donacions aportades al patrimoni monacal per Francemir que incloïen terres a la Corriu, dues esglésies (Sant Mamet i Santa Eulàlia de Vall d’Ora), bestiar i llibres i objectes litúrgics.

 

Arqueològicament s’ha demostrat que les dependències monacals del segle X eren molt senzilles. La principal consistia en una habitació de 7 per 7 metres que servia conjuntament de cuina i dormitori. En el segle. XI s’ampliaren les edificacions i començà la construcció de l’església romànica de Sant Pere que fou acabada probablement ja entrat el XII.

 

Cap a 1180 el monestir sofrí importants danys a causa de batusses i violències feudals. A partir d’aquest moment la vida monacal s’extingí quedant tant sols un reduït grup de preveres que vivien conjuntament. El seu prior fou nomenat degà de la Vall de Lord quan la diòcesi d’Urgell fou reestructurada en deganats a finals del s. XIII.

 

Consta que Sant Pere actuava com a parròquia durant els segles XV i XVI, funció que quedà desplaçada a Sant Cristòfol de Busa a començaments del XVII quan els edificis monacals de Graudescales havien quedat ja totalment deteriorats. Les seves restes foren aprofitades per a bastir una casa de pagès, el mas de Sant Pere, que cultivà les propietats més properes de l’antic monestir. Per la seva banda, i ja sense activitat  eclesiàstica, l’església romànica de St. Pere, al costat de l'esmentat mas, s’anà enrunant fins que arribats el segle XX fou rescatada de l’oblit per les campanyes de restauracions citades al començament del present escrit.

 

(Article publicat al full parroquial "Campanar" de Sant Llorenç de Morunys de l'agost de 2021 )

 

 

Interior de l'església de Graudescales  (Foto autor)

 

Any 1959: Graudescales en curs de restauració. Foto Museu Vall de Lord