(31) EL REV. JAUME PIQUER, PRIOR DEL PRIORAT DE SANT LLORENÇ
Aquell Pere Piquer, primer baró d’Ancies, morí al voltant de 1550 deixant tres fills: l’hereu també de nom Pere, mort el 1555, Francesc i Jaume. Aquest últim fou el successor del seu oncle Bernat com a prior de Sant Llorenç entre 1552(*) i 1569. L’hereu Pere es casà amb Joanna Maura i tingueren dues filles, Josepa i Maria. La pubilla, titular de la baronia, es casà amb l’hereu de la casa Ginebrosa, amb la qual cosa la baronia canvià de nissaga i el cognom Piquer s’anà esvaint a la vila durant el segle XVII.
(*) Toca en aquest moment reconèixer i esmenar un error que he mantingut en algunes publicacions (Mil·lenari del priorat benedictí de Sant Llorenç de Morunys, 2019, i Els priors del monestir de Morunys al Full parroquial el Campanar 2015) en relació a l’any de canvi de prior entre Bernat Piquer i el seu nebot Jaume. La data correcta no és l’any 1543 com figura en les citades publicacions, sinó 1552. Tot seguit ho comprovarem en la present nota a partir d’unes anotacions localitzades al llibre de la cort ducal (1550-1553) de Sant Llorenç de Morunys (arxiu parroquial, fons de sant Roc, capsa 12).
La primera de tals anotacions porta data de l’1 de gener de 1553, i diu:
Lo Reverent misser Jaume Piquer prior de l’església de Sant Llorenç de Marunys y sufragànies d’aquella, requerí i digué personalment en l’església de Sant Lorens de Marunys en l’oferina als honorables en Joan Gimbert i en Joan Cases com arrendadors del priorat dient los magnífics verba diguin en Joan Gimbert i vos en Joan Cases per a qui prenen les ofertes i oblatos, los quals a una veu digueren que les presenten per lo Reverent Jaume Piquer com a prior del priorat de Sant Lorens de Marunys y que no les prenen per ninguna altra persona i menys per altre senyor en dit priorat de les quals coses dit senyor me requerí a mi, Joan Piquer, aixequés acte. Testimonis Jaume Gili paraire, Antoni Sala teixidor, Miquel Ramonet, Joan Palisardot i Joan Grau.
L’1 de gener de 1553, Jaume Piquer és ja titular del priorat de Sant Llorenç, per bé que no devia fer massa temps que n’era. Aquell dia de cap d’any de 1553 el nou prior, en el moment de les oferines, a mitja missa, va voler que els arrendadors de les rendes del priorat, probablement nomenats pel prior ja traspassat, confirmessin en veu alta la seva fidelitat al nou prior. D’aquest ritual en va prendre acta el notari i oncle seu Joan Piquer, acta que fou inscrita al llibre registre de la cort.
Al cap de quinze dies, trobem inscrit al citat llibre un altre document referit a en Jaume Piquer. Ara es tracta del text d’una crida que el prior va requerir al batlle per tal que fos proclamada i publicada als llocs acostumats de la vila de Sant Llorenç. La crida és la següent:
Ara hoyats que us fem saber a tots o generalment de part del molt honorable en Joan Bella, batlle de la vila de Sant Lorens de Marunys i de vall de Lort sobirà, per lo molt Exc. senyor Don Ramon Folc olim d’Aragó y Donna Joanna conjugues per la gràcia de nostre Sr. Déu, Ducs de Cardona y de Sogorb, avui que comptem a quinze del mes de gener any de la nativitat de Nostre Senyor Jesucrist mil cinc cents cinquanta tres.
De part del Reverend Sr. Jaume Piquer, ardiaca de Berga, canonge en la Seu d’Urgell i prior del priorat de Sant Lorens de Marunys, al dit honorable batlle són estades presentades unes cartes de manutenència de l’Il·lustre senyor Don Joan Fernández Manrique marqués d’Aguilar, canceller major de Castella, lloctinent del Capità General de la S.C.C. i reial majestat en lo principat de Catalunya i comtats de Rosselló y Cerdanya, la data de les quals és en Barcelona a deu del mes de gener any de la nativitat del senyor de 1553, amb son segell reial en lo dors de aquelles, imprès amb senyal de regi i amb les diverses solemnitats expedides i emanades continent en efecte les actes autènticament exhibides com en virtut de unes lletres o bules apostòliques dades en Roma a 20 de les calendes d’abril any de l’encarnació del Fill de Déu de 1544, lo dit Reverend misser Jaume Piquer, ardiaca de Berga, en la Seu d’Urgell ha pres possessió corporal o quasi del dit Priorat de Sant Lorens de Marunys de l’ordre de Sant Benet segons que de la dita possessió consta amb acta rebut ... en la vila de Sant Lorens de Marunys a 25 de desembre del mes proppassat per lo discret mossèn Pere Mijana habitant en esta vila de Sant Lorens de Marunys, per autoritat apostòlica notari públic, lo quall vacat per mort del Reverent mossèn Bernat Piquer qº canonge de la dita Seu d’Urgell, últim possessor de aquell.
I com dit misser Jaume Piquer tem per alguns no sigui inquietat, molestat o vexat a dita a dita sa possessió o privat d’aquella de fet i sense causa legitima i desconeguda de dret, fa humilment fer si plau al dit Il·lustre senyor lloctinent de Capità General que ell fos mantingut i confirmat en la possessió de dit priorat i en aquella no fos molestat ni pertorbat ni de aquella privat sens coneguda de dret, per so lo dit Magnífic senyor lloctinent de Capità General a supliques del dit Reverend misser Jaume Piquer amb dites lletres de manutenència diu i mana als veguers, balles, sotsveguers i sotsbatlles i a tots i sengles oficials així reals com altres als quals pertany i dites lletres seran presentades a pena de cinc cents florins d’or aplicadors als cofres reials i exigides als contrafaents que al dit misser Jaume Piquer en la possessió quieta e pacifica de dit priorat y en la recepció dels censos i rendes i emoluments de aquell i mantenint i confirmant son feu i que no permeten per de ninguna causa o raó a dit misser Jaume Piquer esser molestat inquietat i pertorbat en la dita sa possessió ni de aquella esser privat sens coneguda de dret, ... que aquestes coses e altres més llargament són contingudes en les dites lletres de manutenència a les quals se resta a tenor de la present pública crida lo dit honorable batlle diu y mana a qualsevol persones de qualsevol grau, estat o condició sigui, a pena de cent florins d’or que al dit Reverend mossèn Jaume Piquer, ardiaca de Berga, i verdader possessor de dit priorat de Sant Lorens de Marunys de l’ordre de Sant Benet estigui i reposi en sa quieta possessió del dit priorat i en la recepció de les rendes i emoluments i drets de aquell mantinguin i confirmin al dit Reverend misser Jaume Piquer en sa dita pacifica possessió ni de aquella los prenen sots la dita pena. I guardar sigui que de ningú no pugui ignorància al·legar, lo dit honorable en Joan Bella, batlle per sa Excel·lència de la present vila de Sant Lorens de Marunys i dels castells de la vall de Lort sobirà, ha manat la present pública crida esser publicada per los llocs acostumats de la vila de Sant Lorens de Marunys..
Dat en la vila de Sant Lorens de Marunys en la casa de nostra cort, lo damunt dia y any sobredit.
La informació que es desprèn de l’anterior document és:
1- Jaume Piquer, prevere pertanyent a l’ordre de Sant Benet, era ardiaca de Berga i canonge de La Seu d’Urgell, talment com el seu oncle Bernat.
2- El 15 de desembre de 1552, Jaume Piquer es presentà davant mossèn Pere Mijana, rector de Sant Llorenç i notari, i basant-se en unes bules obtingudes de Roma el 1544 en vida del seu antecessor Bernat, es declarà en possessió del priorat: “lo qual vacat per mort del Reverent mossèn Bernat Piquer, qº, canonge de la dita Seu d’Urgell, últim possessor de aquell”. En aquest punt podem certificar la data exacta de la defunció de Bernat Piquer: fou el dia 23 de setembre de 1552 a la ciutat de Barcelona. La notícia ha aparegut durant el procés de buscar documentació complementaria per la redacció de la present nota (arxiu de la Baronia d’Ancies. Llibre X, document 17).
3- Però el nou prior no les tenia totes i temia accions que poguessin posar en perill els seus drets, i així expressà el temor que: “per alguns no sigui inquietat, molestat o vexat a dita possessió o privat d’aquella de fet i sense causa legitima i desconeguda de dret” i s’afanyà a obtenir del poder seglar, del lloctinent del Capità General de Catalunya, unes cartes reials que reconeixien i confirmaven els seus drets sobre el priorat i que en conseqüència obligaven a veguers, batlles i oficials a reprimir qualsevol contravenció als drets priorals d’en Jaume Piquer i en particular a imposar penes de multes elevades als possibles infractors.
4-Aquestes cartes reials foren obtingudes a Barcelona el 10 de gener de 1553. Tot seguit foren presentades a la cort del batlle de Sant Llorenç i foren la base de la crida pública, el text de la qual hem presentat anteriorment.
De la realització de la crida en dona testimoni una nota registrada al llibre de la cort immediatament després del document transcrit que diu així:
Dicto die. Retulit Laurentio Cirera personer Valle Sancti Laurenti de Marunys que per manament de l’honorable en Joan Bella, batlle de la vila de Sant Lorens de Marunys, a instància del Reverent misser Jaume Piquer, prior del priorat de Sant Lorens de Marunys, ha posat una lletra reial dita de manutenència en les portes de fora de l’església parroquial de la present vila, en presència dels honorables senyors Joan Pla i Antoni Sastre i Joan Maura, paraires de la present vila, els quals expressament los ha cridat i anomenats que de les sobre dites coses li fessin bon testimoni com ell havia complert lo manament del batlle, i present Joan Piquer prevere i notari, firma per los Excel·lentíssims senyors Ducs de Cardona i de Sogorb.
Un detall que ens crida l’atenció de l’anterior nota és l’al·lusió a les portes de fora de l’església. Creiem que l’expressió fa referència a la porta principal de l’església que llavors donava fora muralla (la porta d’accés actual des de la placeta de l’església no es devia haver obert encara). La porta de fora devia ser un dels llocs acostumats per penjar-hi bans i complir amb la seva difusió pública. Un altre detall és la identitat del personer (corredor o agutzil) d’aquell any 1553, Llorenç Cirera, el qual es rodejà de testimonis qualificats (en Pla, Sastre, Maura) donant fe que havia complert amb el manament del batlle, i aquest amb el requeriment del prior, que venia avalat, com hem vist abans, per les lletres reials.
Ara bé, quin devia ser el problema que inquietava el prior?
La resposta podria venir donada per altres cartes reials registrades al llibre de la cort tot just abans de l’anterior nota de l’oferina. Efectivament el mateix dia 1 de gener de 1553, Joan Linàs, d’ofici ferrer, però actuant com a procurador del venerable Mossèn Antoni Riu, prevere del bisbat d’Urgell i rector de la parroquial església de Santa Eulàlia de les Cases de Posada, comparegué a la cort de Sant Llorenç presentant també unes cartes reials amb el requeriment que es fessin públiques.
En aquest cas les lletres venien expedides “de la Reial Audiència del molt alt i poderossíssim senyor Don Félix Plasia, príncep de les Astúries i de Girona, primogènit del regne de Castella, governador major general del regne de la Corona d’Aragó, duc de Montblanc i senyor de la ciutat de Balaguer per la SSC reial majestat en lo principat de Catalunya, comtats de Rosselló i Cerdanya” i curiosament foren signades a la vila de Montsó el dia 25 de desembre de 1552, probablement degut a que el signatari del document assistia a les Corts catalanes de 1552 celebrades en aquella vila. El document reconeix que el rector de les Cases de Posada és possessor de la parròquia i en conseqüència rep i ha de rebre “los fruits, censos, rendes, delmes, proveïments, oblatos i altres emoluments en dit lloc de les Cases i sufragània que presten per feu”, i es mana que no siguin pertorbats ni molestats els drets del rector, sota pena de ... 1000 florins d’or d’Aragó !!
La coincidència en el temps del document reial obtingut pel prior Jaume Piquer i aquest segon obtingut pel rector de les Cases de Posada, Antoni Riu, ens porta a la conclusió que el problema es localitzava en aquest lloc. Les rendes generades en el termenat parroquial de les Cases de Posada eren reclamades pel rector de la parròquia en virtut d’algun document de possessió del que disposava, mentre que ancestralment havien estat cobrades pel prior de Sant Llorenç que és el dret del qual es creu en possessió en Jaume Piquer, i de ben segur que amb fonament, perquè un document tant antic (any 1040) com l’acta de consagració i dotalia de l’abadia de Tavèrnoles, ja vincula l’església de les Cases de Posada al monestir de Sant Llorenç a l’igual que ho fa amb Santa Creus dels Ollers i Sant Serni del Grau: “Item et monasterium sancti Laurentii de Novezano sive de Maruniis, cum eclesiis sancte Crucis de Ollers et sancti Saturnini de Gradu et sancte Eulalia de Posata cum omnibus sufraganeis suis...” Per bé que en el capbreu de 1483, és veritat que no surt cap mas de les Cases de Posada entre les possessions capbreades corresponents al priorat.
Conclusió
No mancà la feina a la cort de la vila de Sant Llorenç aquells dies de final d’any de 1552 i començament de 1553. I tot degut als tràmits i paperam derivat d’un conflicte de jurisdiccions localitzat a les Cases de Posada entre el rector d’aquesta parròquia i el prior de Sant Llorenç de Morunys. Cada part aportà unes lletres reials expedides per diferents altes autoritats del Principat que confirmaven contradictòriament els suposats drets de cadascú. Més enllà d’això no tenim més informacions sobre si el conflicte aflorà realment i en aquest cas, sobre la seva evolució.
Només ens consta que una consueta parroquial de les Cases de Posada realitzada el 1784, informava que en aquella data ja tardana el senyor jurisdiccional del terme era el Duc de Cardona mentre que la senyoria alodial corresponia al bisbe de Solsona. Aquesta menció a la titularitat alodial del bisbe pot ser el reflex de l’antiga adscripció a la senyoria del priorat de Morunys, donat que aquest fou absorbit amb totes les seves rendes pel bisbat de Solsona en el moment de la seva creació, el 1593.
A part d’això, els documents presentats permeten veure alguns detalls del procés de canvi de prior a Sant Llorenç de Morunys i esmenar i concretar la data de la defunció de Bernat Piquer i la seva substitució com a prior pel seu nebot Jaume Piquer.