(29) LA CAPELLA DEL PUIT ---

La capella del Puit, dedicada a Ntra. Sra. dels Àngels, està ubicada ben a prop del casc antic de la vila de Sant Llorenç, a l’indret del turó del Puit on es gaudeix d’unes vistes molt boniques sobre les rodalies de la vila. És un lloc de fort simbolisme local doncs la llegenda situa en aquest punt la troballa de la imatge de la Verge dels Colls acollida des de temps antics a la parròquia de la vila. Tindria molt sentit pensar que l’origen de la capella del Puit en temps alt medievals estès relacionat amb la troballa de la imatge, a manera de testimoni o recordatori del miracle.

 

L’actual capella del Puit és la tercera de les ermites que en el transcurs dels temps han existit en el mateix lloc.

 

De la primera ens en dona noticia l’acta de poblament de la vila de 1297. En aquest document, el prior del priorat benedictí de Sant Llorenç atorga al senyor de Cardona la potestat de construir una torra o fortificació “més enllà de la vella capella de Santa Maria.” Així, amb aquesta frase de finals del segle XIII queda documentada l’existència d’una capella que llavors ja era vella i que estava dedicada a Santa Maria.

 

Passat un temps, aixecada la torra vescomtal i quan la vila començava a ser edificada i urbanitzada, es reconstruí la vella capella del Puit que, sense perdre les arrels marianes, fou dedicada a Nostra Sra. dels Àngels. Però, quan degué succeir aquest fet? A manca de noticies documentades podem aportar una hipòtesi i és que, com que l’advocació dels Àngels fou empesa per l’orde franciscana i donat que el convent més proper s’instal·là a Berga el 1330, podríem pensar que fou entre els s. XIV-XV quan s’introduí localment la devoció dels Àngels segurament arran d’alguna predicació de frares franciscans.

 

Aquesta segona capella és la que al voltant de 1650 veié el pare Narcís Camós en el seu recorregut per tot Catalunya visitant i descrivint llocs de devoció mariana. Després d’arribar a Morunys i passar per l’església parroquial a visitar la imatge de la Verge dels Colls, anà al Puit i escrigué el següent paràgraf en relació a la capella del Puit: “Venerase además de esto en dicho collado, una imagen de de Nuestra Señora, con título de los Ángeles, en una capilla que en él edificó un devoto de la Virgen Santísima, habiendo ya tenido otra antes, como se descubre en algunos vestigios que quedaron.” El text deixa ben clar que al 1650 encara eren visibles vestigis de l’antiga (la primera) capella. Sabem també, per un dibuix de 1631, que la portalada d’accés s’obria al mur lateral de ponent.

 

  La tercera església, la que perviu fins l’actualitat, és de planta quadrada, (6 m. per banda) i volta de canó. Incrustades a la façana, a cada costat de la porta d’entrada, unes pedres ens informen sobre quan i qui construí el petit edifici eclesiàstic. La pedra de l’esquerra du esculpida la data de1682, i la de la dreta, l’escut de la confraria dels Colls, que a més, pagava la missa del dia del Àngels.

 

Com hem dit, la capella i el lloc del Puit han estat sempre un punt rellevant en els costums i tradicions vilatanes. Així, en temps de calamitats i sequeres el ritual obligava que hi fos portada la imatge votada dels Colls acompanyada del Sant Crist gros per tal de cantar-hi missa de rogatives. Això mateix succeí els anys 1893, 1894 i 1904 segons indiquen unes anotacions parroquials.

 

El 1880, el rector Miquel Tort fou informat que l’agutzil del poble tot i remenant terres molt a prop de la capella del Puit, havia trobat unes grans arrels de roser ja seques, cosa que despertà gran curiositat perquè la tradició deia que fou al peu d’un gran roser que es trobà la imatge romànica dels Colls. El rector acudí al Puit i escrigué en una consueta “las raíces la vi i palpé yo mismo” com donant un testimoni d’autenticitat a la troballa de les arrels.

 

El 1936 els estralls d’aquell desgraciat moment es desfermaren  sobre la capella. Aquesta quedà buida i mig abandonada fins que el 1949 l’artista vilatà Joaquim Pintó i Sala començà a pintar un quadre representatiu de la Verge dels Àngels amb la intenció que presidís la capella.

 

El pintor se serví de models reals que inspiraren els rostres de la Verge i dels angelets que l’envolten. Sobre la identitat dels models hem preguntat al mateix autor, en Joaquim Pintó, i ens ha dit:

 

 

“Pel que fa el rostre de la Verge em vaig inspirar en Teresa Muntada i en la meva germana Núria. Les cares dels angelets corresponen a Cecilia Sala, Hortènsia Graus, Rosa Maria Pintó, l’Engracieta de cal Ventura Torra, i la Montserrat que era filla d’un guàrdia civil. El marc fou comprat per en Josep Casafont.”

 

 

La pintura acabà a gust de tot hom i el 1950 fou beneïda pel rector Mn. Cabra. Avui dia, el bonic quadre encara presideix l’altaret de la capella en la qual s’hi celebra culte a l’agost, a la festivitat de Ntra. Sra. dels Àngels. L’autor de la pintura, en Joaquim Pintó i Sala, ha traspassat el 25 de juliol de 2022.

 

 

El prat del Puit i la capella vista pel darrere (Foto Jaume Adam)