(27) LES ORDINACIONS DELS TEIXIDORS DE SANT LLORENÇ DE MORUNYS AL 1544.
Coneixem les ordinacions dels teixidors de Sant Llorenç de Morunys, redactades el 1544, arran d’una còpia notarial efectuada el 1790 pel notari Josep Fortich que es conserva a l’arxiu parroquial local. Farem uns comentaris abans de reproduir literalment les citades ordinacions. Primerament cal dir que tals normes corresponen només als teixidors i n’exclouen els paraires que es devien regir per altres constitucions que no s’han conservat. L’antecedent immediat de les ordinacions dels teixidors fou la constitució al 1543 de la confraria del seu ofici, de la qual n’era patró sant Benet. La confraria fou fundada per 15 teixidors, la totalitat dels que a la vila disposaven de llicència (*). Aquests, donaren poders a 8 prohoms que s’encarregaren de redactar i legalitzar les ordinacions objecte del present article . En aquell moment el batlle de la vila era Joan Còdol i el sobreposat (el dirigent principal) de l’ofici dels teixidors era n’Agostí Sala.
Les ordinacions, com es veurà, entren molt poc en detalls tècnics de l’art de teixir; són més aviat unes normes de govern de la confraria. És possible que la vessant tècnica (sobretot en tot allò dirigit a preservar la qualitat de la producció vilatana) que trobem a faltar aquí, figurés en les no conservades constitucions dels paraires.
Anem ara a comentar resumidament les ordinacions dels teixidors. Primerament es fixa la quota anual que ha de pagar a la confraria qualsevol teixidor amb llicència per tenir obrador obert al públic (“señal d’obrador”) (ord. 1). Tots els teixidors “amb señal” estaven obligats a pertànyer a la confraria. Aquesta estarà governada per dos priors que cobraran dos sous per la seva feina (ord. 3) . Després d’un any en sortirà un d’ells i n’entrarà un altre nomenat per cooptació. Per tal de ser confirmats, la nova parella de priors s’hauran de presentar abans del segon diumenge després de cap d’any davant l’assemblea dels teixidors reunits a la capella de Sant Benet. (**) El dia de la Candelera correspondrà al prior sortint presentar els comptes de l’any anterior davant dels priors i del sobreposat de l’ofici, qualsevol desviació entre els comptes i el saldo de caixa real deurà ser restituït pel prior pagant de la seva butxaca (ord. 2).
L’ordinació numero 4 mana al teixidor ingressar a la confraria dos diners per cada “pessa” teixida i un diner per cada “drap”. Aquesta diferència en la quota a pagar fa pensar que el drap i la peça eren dos tipus de produccions distintes. Sembla que es permeti teixir també a qui no tingui “señal de texidor ni de parayre”(ord. 5). En aquest cas, la quantitat pagada a la confraria és més elevada: un sou per cada peça de “cordellats” i per cada drap de catorze o més rams, sis diners i si és de set rams, tres diners. Pels “sargells” (un drap amb els punts d’encreuament disposats obliquament que produeixen l’efecte de diagonals) hauran de pagar dos diners a la confraria. A continuació (ord. 6) s’estableixen els requisits per tal d’accedir a tenir “señal”: en primer lloc un temps d’aprenentatge i després un examen davant quatre prohoms, els drets a pagar pel qual pugen a 30 sous. Aprovat l’examen, el nou teixidor ha de disposar de telers propis en un termini de dos mesos; llavors rebrà del sobreposat la “señal de roba” (el símbol que identifica la producció local) i en endavant haurà de treballar en “la sua pròpia roba” (en encàrrecs directes) i no en encàrrecs subcontractats si és que hi ha altres telers parats. Qualsevol persona o aprenent foraster que vingui a la vila a treballar de teixidor haurà de pagar dos sous a l’any a la confraria sempre que hagi treballat més de vuit jornals (ord. 7).
L’ordinació 8 s’ocupa de la successió familiar dels teixidors. La “señal” propietat del pare ha de passar al fill que ostenti la condició d’hereu, però aquest no queda exempt de passar l’examen, pel qual haurà de pagar nou sous. El punt 9 obliga al teixidor que faci testament a fer-hi constar un “reconeixement” (suposem que ha de tenir traducció monetària) a la confraria de Sant Benet. Si un teixidor passa per malaltia o altres greus necessitats pot demanar ajut a la confraria, els priors de la qual hauran d’organitzar algun acapte o utilitzar els béns de la confraria (ord. 10). També poden rebre ajut de la confraria aquells teixidors que es traslladin a un altre lloc pel temps que, degut al trasllat, s’interrompin els seus ingressos (ord. 12). En els funerals d’un teixidor difunt s’hi han de fer presents els seus col·legues confrares de Sant Benet a fi de fer-li “honor” (ord. 11). El punt 13 obliga als confrares teixidors a acudir a les reunions o crides que faci la confraria, en cas contrari seran objecte de sanció. La següent ordinació (ord. 14) té una redacció confusa. Literalment ve a dir que no es poden teixir peces de menys de 28 rams, però tal restricció entraria en contradicció amb l’ordinació numero 5, per altra banda no tenim clar el concepte de ram en el text que estem comentant atès la varietat de significats d’aquesta paraula en el món tèxtil (vegi’s “ram” al diccionari català-valencià-balear). El punt 15 insisteix en l’obligació d’acudir a les crides, en aquest cas si les fa el sobreposat de l’ofici.
Seguidament ve una secció mig estripada del document, cosa que impedeix llegir totalment el punt numero 16. Pel que resta visible sembla que fa referència a l’execució de bans o multes en cas que no siguin pagades.
La part final del document, on apareixen els testimonis i les signatures, està també afectada per l’estrip. No obstant queda clara la data del document original, el 24 de juny de 1544, així com el nom dels cònsols i el del notari.
(*) De teixidors n’hi devien haver més a la vila però es tractaria de famílies que disposaven d’un teler i que practicarien l’ofici de forma particular, subcontractats pels paraires i dependents dels seus encàrrecs puntuals. Aquests teixidors deurien tenir limitada la presència pública de la seva activitat. És possible que la mateixa constitució de la confraria de Sant Benet fos una via per organitzar i protegir l’activitat dels teixidors més professionals, aquells que tenien obradors oberts al públic.
(**) Es tractava d’un altar situat en una de les naus laterals de l’església parroquial. No sabem ben bé la seva ubicació. Aquest altar dedicat a sant Benet fou retirat a mitjans del segle XVIII.
.....................................................................................................................................................................................
TRANSCRIPCIÓ DE LES ORDINACIONS DELS TEIXIDORS DE SANT LLORENÇ DE MORUNYS.
COPIA NOTARIAL FETA EL 1790 DE LES ORDINACIONS DELS TEIXIDORS DATADES EL 1544.
CERTIFICO Y FAS FE JO JOSEP FORTICH Y MAS, per real authoritat Notari públic en la vila de St. Llorens de Moruñs, bisbat de Solsona, ducat de Cardona, corregiment de Cervera, en lo principat de Catalunya y escrivà dels negocis de la confraria de St. Benet en la Collegiata y Parroquial Iglésia de dita vila fundada, qual va administrada per lo ofici de texidors de dita vila: Com en lo arxiu de dita confraria se troban ben recondidas y guardadas entre altras, se troba un llibre en quart ab cubertas y fulls de pergamí y en la segona fulla de ell se troben unes ordinacions o capítols, los quals son del tenor següent:
EN NOM DE NTRE. SEÑOR DÉU SIA y de la humill Verge Maria y de tota la Cort celestial y el Benaventurat Sant Lorens, patró. Més a setze del mes de abril de mil sinch cents quaranta tres foren ajuntats tots los texidors de la present vila de Sanct Lorens que son los dejus anomenats [...] lo señor en Pere Joan Vilasaló, lo señor en Salvador Sala y lo señor en Pegrau y en Pere Eroles y en Joan Ginbert y en Agostí Sala, y en Bernat Vila y n'Antoni Vila y Antoni Gili y en Pere Cases y an Francesc Colich y n’Antoni Codina y en Joan Gatuellas y Antoni Symon y en Joan Berenguer y tots en generall y quadacual per sí, determinaren se fer he instituir una confraria sots invocació del benaventurat Sanct Benet en lo altar major de la església parroquiall de la present Vila de Sanct Lorens los quals han feta electió de vuyt promens donant plens poder en aquels que per lo bé y utill de la roba se farà en la predita vila y bon ell intent han tengut en lo servey de Nostre Señor Déu y augment de dita confraria volent que aquels puguen fer y hordenar y capitular y posar drets he imposar sobre els per qualsevol genero de roba se teixirà dins la predita vila y vall de Sant Lorens, les quals coses an jurat y fermat en poder den Agostí Sala sobre del offici ab consentiment y voluntat del honorable mossèn Joan Còdol, balle de la vila de Sanct Lorens per lo molt il·lustre señor duch de Cardona y són elegits per fer les capitulacions y hordinacions los següents. Primo en Peret Joan Vilasaló y en Salvador Sala y en Grau y en Antoni Symon y en Eroles y en Joan Gimbert y en Bernadí Vila y na Agostí Sala, sobre posat del offici, los quals pregam humilment a Nostre Señor Déu y a la humill Verge Maria y al Benaventurat Sanct Benet nos vulla obrir los enteniments per que pugam ben hordenar y capitular al Sanct Servey ils vulla per a molts anys concervar en sanitat y en pau y tranquil·litat.
Amen.
(1) PRIMO Hem hordenat los dits promens que qualsevoll texidor que tingua señal de obridor que anà y per avant qui seran que per al dia de la sincogèsima y sia tingut de peguar a la confraria de Sanct Benet 1 sou y que si lo tal texidor ho texidos no volran paguar que los priors de la confraria los puguen posar ban y bans fins aien paguat y aquels ben executar y fen peñorar traurer roba de casa y fen tals vennes fins atant agen pagat lo dit sou.
(2) ITEM han hordenat que per lo regiment de dita confraria sien posats ara de present dos priors y quiscun any ne sia tret un y que ni sia posat altre y aquells hagen a presentar devant tots los texidors en la capela de Sanct Benet per veure si los admetrà ho no y aquell que exirà aia a donar y retre compte de la present administratió lo vell y lo qui sera entrat y lo sobre posat dell offici y dit prior agen amudar quiscun any lo segon diumenge aprés de ninou y lo dit compte agen adonar fins per tot lo dia de la Verge Maria Candalera y asò per lo jurament que prestat hauran en ban de 10 sous per quiscuna volta que lo contrari faran.
(3) ITEM hordenarem que los priors de dita confraria sien posats ab jurament en dita confraria axí per y [...] a la tornada desus contenguda y per lurs trebals los sien donats dos sous per any y els agen adonar rahó de tot lo quels serà escaygut en lur any per dita confraria segons trovaran hordenat en los presents capítols y tot ho hagen adonar bo y net a la confraria tret ho a traure ho agen de paguar lo dia que donaran lo compte per lo jurament que prestat auran y asò en ban de 5 sous.
(4) ITEM hordenarem en los dits promens que qualsevol texidor que hara e ho per temps serà, sia tengut de paguar dos diners per qualsevol pessa que se teixira axí sues com de altri y per qualsevoll drap aia y sia tingut de paguar un diner a la predita confraria.
(5) ITEM hordenarem los dits promens que qualsevol que no tingue señal de texidor ni de parayre que sia tingut en paguar per cada pessa de cordelats un sou a la demunt dita confraria del gloriós Sanct Benet y un sou per lo señal tant de cada fosra daria doble y de les senans ho de qualsevol drap sols sia de quatorse rams pach sis diners a la dita confraria y si cas serà en de set rams sien tenguts de paguar tres diners y dels sargels aixi larchs com curts dos diners, los quals sia tingut qualsevol texido de denunciarlos als priors en ban de sinch sous per cada vegada que lo contrari faran.
(6) ITEM han hordenat que qualsevol que volrà penre señal y no pugua provar ab carta ho ab testimonis dignes de fe que aia estat y acabat lo temps contengut en los capítols de la vila al offici per aprenent que no li sia concentit donar señal y si tal provarà que sia examinat per lo sobreposat en temps ab quatre promens per dit sobreposat demanats y ab jurament prestat hagen a fer dit examen y aquels ho aquel tal agen y sien tenguts de paguar per lo dit examen trenta sous so és a la confraria un ducat y al sobreposat dos sous y a cada prom un sou y que lo dit sobreposat no li donia señal de roba fins atant aya rebut los dits trenta sous y aquel o aquels tals teixidos hagen aparar talers propiis dins dos mesos y de aqui avant no puguen teixir roba de altri sino la sua propria fins atant parat aya talers
(7) ITEM hordenaren que qualsevol persona ho masip que vinia per a fer fabrica del ofici dels teixidos en la present vila que posantse en fahena agi fermats com a ses peces hagen y sien tenguts de pagar a la dita confrari dos sous per any solament aya fet fehena vuyt jorns los quals dos sous estiguen a carrech dels priors y ho no tret ho agen apagar del lur lo dia que donaran compte ho estigua a carrech del prior a retra lo compte.
(8) ITEM hordenaren los dits promens que qualsevol que se volra alograr del señal de son pare que no sen pugua alograr sino lo fill a qui pervinga la eretat de son pare entès empero que lo pare de vida sua aya usat lo offici de teixidor e si per cas aquel tal venia a pubilatge que sia tengut de usar segons los capítols de la vila del offici dels teixidos requeren y quant volrà usar del señal de son pare se aya examinar y per lo dit examens sia tengut de paguar nou sous so és sis per a Sanct Benet y un sou al sobreposat y sis diners per a quada promen y lo sobreposat no li done señal fins atant aya rebut dits nou sous.
(9) ITEM hordanaren los dits promens que qualsevol confrare de dita confraria sia tengut y obligat de fer alguna regonexensa a la confraria en son testament perquè en la hora Nostre Señor haura fet ases voluntats de aquel tal millor li sia feta aquela honra que per la confraria y confrares se pertany per la sua anima segons davall trovaran hordenat.
(10) ITEM hordenaren que si ningun confrare serni posat en necessitat ho malatia en sí que no tinga manera de poderse sostentat de béns seus que en tal cas sia socorregut per los priors de algun acapte per lo offici o dels béns de la confraria a conexensa del sobreposat y priors.
(11) ITEM hordenaren los dits promens que quant algun confrare mora dins la present vila que tots lo confrares hi agen a fer honor al soterrat tantos que oida agen la crida he si moria fora la vila y los parents li fessen cos present que per semblant los confrares y agen de esser y açó en ban de mija liura de cera per cada vegada que lo contrari faran aplicadora a la confraria de Sanct Benet.
(12)ITEM hordenaren que si algun confrare o macip se trobave en la present vila que no tingue de que despenre y sen volgrien anar en altra part que en tal cas los priors li agen a fer algun acapte per lo ofici ho li agen ajudar de los béns de la confraria fins atant conegan sia en loch poblat per poder fer fahena aconesensa de los priors y del sobreposat.
(13) ITEM han hordenat que los priors que per ara son ho per temps seran que totes hores que per necessitat de la confraria hauran menester avinran los confrares que en tal cas ho haien a demanar y quels puguen posar ban y bans de sinch sous y que hauran a venir a la hon per los priors los serà dit, y fent lo contrari los puguen fer pagar dit ho bans y per aquels fer penyorar y venre les penyores fins atant sien paguats dits bans aplicadors a la confraria de Sant Benet un ters y laltre al Balle y laltre als priors per iguals parts.
(14) ITEM hordenarem que no sia ningun texidor que gos texir ninguna lley de peces ni draps que no sien de vint y vuit rams amunt en ban de sinch sous aplicadors com damunt es escrit.
(15) ITEM hordenaren que si lo sobreposat tinrà necessitat de aplegar lo offici per cosa de la roba y de la confraria ho de qualsevol altra necessitat, que demanandos ab ban de sinch sous sien ali a hon per el loc sia y cas faran lo contrari los puga executar dit ban aplicador un ters a la confraria y la altre al Balle y laltre al dit sobreposat y per lo dit ban los puga fer traura roba de casa fins sia paguat.
(16) ITEM hordenaren que tots los bans que seran trobats nis porian contrarir en los [...]
sobreposat com per [...]
aien executar dins de [...]
que lo sobreposat [...]
sian tinguts en donar [...]
correguen en paguar [...]
S+num Joanni de [...]
Baronia de Segur, procurador [...]
ducatus Cardone pro Excm. don [...]
Folch, olim de Aragonia et [...]
Ducibur Cardone er Segurbi qui [...]
capitula et ordinationes et [...]
quod que eorum sic predicitur per predictos facta et ordinata tanquam actis ordinatis et (...) de nostram convensu licencia et voluntate expresse dictorum dominorum (...) et auctem officy nobis eo quo fungimur en hac parte acutem interpnimus parcten et decretum ap positum manu mei Petri Jacobi Vidal habitator in villa Cardone (...) Not pub et scriba generali dicti ducatus dictis Exm. Dominis ducitur die vintig, quarta mensi Juny anno a Nat, Domini millessimo quingentesimo quadragesimo quarto, presentibus testibus honorabilibus Joanne Còdol [...]
[...] Bartholomeo Sastre, Petro Berenguer, sartore, consulibum in anno
[...] et Bernardus Bela para
[...] ribus pannorum lane ville Sancti
[...] Lurency de Marunys et
[...] firmitatem ego dictu
Petrus Jacobo Vidal, Not. qui supra et scriba hic me subscribo et meum (...) notarie hic apporo.
Sig+num
Per a que constia ahont convinga dono lo present escrit de mi dit e infrit Notari y part de ma agena en estas sis fullas de paper essent la primer del [...] sello quart y requirit la he signat [...] en dita vila de St. Llorens de Morunñs a los quatre dias del mes de Desbre. De mil set cents noranta.
En testimoni de veritat. Joseph Fortich y Mas, Notari.