(28) L'ESGLÉSIA DE SANTA CREU DELS OLLERS (*)

---Santa Creu dels Ollers es troba a la sortida de Sant Llorenç de Morunys en direcció a la Coma. Pertany al municipi de Guixers, tot i la poca distància que la separa del nucli de Sant Llorenç.

 Entre les nombroses esglésies i capelles que adornen el paisatge de la Vall de Lord, la dels Ollers és la que mostra uns trets romànics més marcats. De fet, és l’única (deixant a part la parroquial de Morunys) que presenta l’absis semicircular ornamentat amb les lesenes i arquets tan típics del romànic llombard. Mesura 12,7 metres de llargada i 4,30 d'amplada, preses les mides a l'interior (14,8 x 5,8 m. a l'exterior) i està perfectament orientada d'oest a est.

 

El campanar d’espadanya, els carreus ben disposats i escairats i l’esmentat absis que s’aixeca sobre un basament de tres graons, proporcionen una gran bellesa exterior a l’església. El seu interior sorprèn per la volta un xic apuntada que bé podria ser el resultat d’un aixecament de l’antiga coberta original. 

 

La data documentada més reculada de l’església dels Ollers es remunta a l'any 1040 quan a l'acta de consagració del monestir de Tavèrnoles surt citada amb el nom de "Sancte Crucis de Ollers" depenent del priorat de Morunys. Però alguns anys després, tal pertinença degué ser violentada doncs el 1084 veiem els comtes d’Urgell, Ermengol IV i Adelaida, penedits, restituint els Ollers al priorat benedictí de Sant Llorenç originant així un lligam que ha perdurat fins avui dia.

 Cal destacar que aquest document de 1084 ve signat també per vuit caps de casa que integraven el poblet alt-medieval dels Ollers caracteritzat per l’existència (darrera del mas de les Ribes) d’un forn productor d’olles, tupins i gerretes de ceràmica grisa. Aquella gent del 1084 eren: Lamnefredi Arnali, Raymon Arbet, Arnal Oliba, Mir Enneg, Guillermi Oliba, Aranalli Sinfita, Bernardi Onofri, Bernard Onofra Ramon, Ells, junt amb el batlle Arnalli Baroni i el prevere Ramon, conformen el primer cens conegut d’un llogaret de la Vall de Lord. 

 

No abandonem encara el document de 1084, doncs aporta alguna informació adiccional sobre la nostra església d'Ollers. Primerament pel que fa referència a la seva localització, diu: ".... ecclesia Santa Cruce qui est in ipso comitatu nostro Orgellitano in apendicio Poera Fulgentu, in loco vocitato in villa de Ollerios." Vegi's doncs, com queda documentada l'existència de la villa d'Ollers, la qual junt amb l'església se situa geogràficament en el sector de la Pedra Fulgent (el nuclic central del qual era el castell i l'esgésia de Sant Sadurní de la Pedra). En segon lloc, l'acta de 1084 descriu les afrontacions dels Ollers i diu: que a l'orient limita amb el riu de la Pedra, al sud amb l'alou de Sant Llorenç, a l'occident amb el grau de Baciers i al nord amb l'església de Sant Esteve. Aquesta última església ha de ser la que coneixem com Santa Magdalena de les Tragines que hauria canviat d'advocació en algun moment. Finalment els comtes d'Urgell confirmen que fan donació de l'església dels Ollers amb la tercera part dels delmes, amb totes les primícies, i amb les ofrenes dels difunts, cosa indicativa que aquella, a finals del segle XI, actuava plenament com una parròquia al servei de la villa "Ollerios".

  

No són abundants les informacions posteriors sobre l’església dels Ollers. Només algunes deixes testamentàries dels segles XV i XVI van confirmant la seva continuïtat com a sufragània de Morunys. Una visita pastoral a l’església de Morunys datada el 1632 mana que sigui tancat el cementiri dels Ollers a fi d’impedir l’entrada de bestiar, i més endavant, una consueta de finals del s. XVIII informa que cada setmana s’hi deia una missa i que llavors ja era costum que el rector de Sant Llorenç hi celebrés la festa de la Santa Creu de maig  amb una processó i benedicció del terme.

Però mentrestant el vell edifici romànic dels Ollers s’anava deteriorant greument. Una visita pastoral, ara de 1725, indica que a dins del temple “hi plovia.” I en una altra, realitzada el 1801, el mateix bisbe de Solsona, Pere Nolasc Móra, descrivia així l’estat de la capella:

 “La major part de les parets estan descrostades, la teulada amenaça ruïna, lo sol o paviment està molt indecent, en algunes parts ple de pedres, la porta, sense clau per tancar-se ...” 

 

Això provocà la suspensió temporal de l’església fins que va ser adobada. El 1877, per un altre decret de visita, sabem que tornava a estar oberta al culte malgrat la humitat que s’observava a les voltes.

 

 Poca cosa es coneix sobre el mobiliari litúrgic existent històricament a la capella. Sembla que el 1936 fou cremat un altar de fusta i un Sant Crist vell, sense poder-ne precisar ni l’estil ni el seu valor artístic. Entrada la dècada dels 50’s l'església fou restaurada a l’hora que es construí l’actual altar de pedra i es reduí el cementiri. Una informació facilitada pel Sr. Josep Casas de les Nogueres ens diu que els masos que fins llavors tenien el dret d'enterrar al fossar dels Ollers eren: les Nogueres, les Ribes, la caseta del Pampa, Casserra, cal Vila i cal Bajona. 

 

Actualment se segueix celebrant a l'església dels Ollers la festivitat de la Santa Creu, el dia 3 de maig. El punt central d'aquesta festa és la benedicció de rams fets de branques d'avet disposades en forma de creu que simbolitzen la protecció que hom espera obtenir sobre ramats i collites. És l´únic dia de l'any en què es celebra culte als Ollers.  

Festa de la Santa Creu, maig de 2015.

Festa de la Santa Creu, maig de 2015, amb els rams a punt de beneir.

(*) text ampliat i revistat respecte al que fou publicat al nº 76 ( abril 2016) del full parroquial "El Campanar" de Sant Llorenç de Morunys.