(26) ELS MASOS DEL TERME PARROQUIAL DE LES CASES DE POSADA AL SEGLE XIX
Els quaderns de compliment pasqual censaven casa per casa els habitants que tenien obligació de confessar i combregar per Pasqua en compliment d’un dels més importants preceptes de l’Església. És per això que els quaderns constitueixen una font molt interessant en aspectes tals com la toponímia o la població de determinat terme parroquial, en aquest cas el de les Cases de Posada.
Situats doncs en aquesta parròquia i utilitzant per exemple el primer quadern de 1833 trobem la següent llista de masos amb els seus habitants en edat de combregar:
- Cases Altes : 14 habitants
- Cases Baixes: 7 hab.
- Peumul : 2 hab.
- Llitses de les Cases (Altes) : 4 hab.
- Llitses de Casa Llobeta: 5 hab.
- Llitses de les Cases Baixes: 2 hab.
- Solana : 3 hab.
- Bauma de Torruella: 2 hab
- Sellort : 2 hab.
- Torruella: 7 hab.
- Ansòbol: 7 hab.
- Ballonga: 7 hab.
- Cort de Parcerisa: 7 hab.
- Casabona : 5 hab.
- Bauma de les Cases: 2 hab.
- Capdevila: 6 hab.
- Casa Llobeta: 5 hab.
En total 17 cases i 85 habitants (en edat de combregar) integrant un terme parroquial que en aquell moment del segle XIX vivia potser l’època més expansiva de tota la mil·lenària història de les Cases de Posada (la primera citació del lloc és de l’any 997). Cal recordar que en l’actualitat una porció significativa del terme es troba cobert per les aigües del pantà de la Llosa.
Anem tot seguit a repassar els masos a partir de la llista anterior:
La casa Peumul era una construcció modesta, avui dia enrunada, situada dalt els cingles de la Llosa, travessats per l’actual túnel que s’obre a l’extrem est de la presa. A prop hi transcorria el camí a Guilanyà i a Cardona. Qui sap si el significat del topònim Peumul te a veure amb dit camí. Alguns accidents orogràfics de l’indret surten citats als mapes amb el mateix topònim: les rues de Peumul, la rasa de Peumul ... cosa que indueix a pensar que el curiós topònim podria ser més antic que la casa.
A la llista segueixen tres cases amb el nom de Llitses, el comentari de les quals deixarem pel final.
La localització de la casa Solana ens és desconeguda. Surt citada en els quaderns fins l’any 1840; després ja no apareix més.
La Bauma de Torruella només surt citada amb aquest nom el 1833, després silenci fins el 1843 quan apareix un habitatge anomenat L’altra Llosa. Seguidament el 1845, 46 i 47, apareix la Llosa de Torruella. Doncs bé, creiem que les tres denominacions corresponen al mateix lloc i al mateix habitacle: una bauma no lluny de Torruella, a ponent de la mola de Lord, i habitada intermitentment.
Sellort, a mitja vessant sud de la mola de Lord, no ofereix cap dubte perquè la casa antiga ha estat reconstruïda en els últims temps. El topònim Sellort o Sallort es refereix a l’ubicació geogràfica de la casa: “sota Lord”.
La casa Torruella, situada a sud-oest i al peu de la mola de Lord, és una de les cases històriques de la contrada. Segons indica la llegenda, un pastor d’aquesta casa fou protagonista de la trobada de la imatge de la Mare de Déu de Lord. Avui dia la casa Torruella resta mig derruïda, però fins i tot la magnitud de les runes donen testimoni d’una antiga esplendor.
Sòbol és el nom d’un serrat i d’una gran planella que el corona situat a ponent de la muntanya de Lord. Al bell mig d'aquells plans es troben les runes de la casa Sòbol, topònim que en els quaderns s’expressa a vegades amb el prefix An-sòbol.
Ballonga es troba actualment sota les aigües del pantà de la Llosa. S’alçava molt a prop del riu Cardener, uns metres més avall del pont medieval del mateix nom que la casa. El topònim fa referència clarament a la llargada de l’estreta vall o congost per on discorria el Cardener en aquest indret.
És sorprenent que l’allunyat mas de la Cort de Parcerisa formés part del terme parroquial de les Cases de Posada quan dues cases més properes i grans com Parcerisa i Guilanyà depenien d’altres parròquies (Peà i Busa respectivament).
De la següent casa relacionada a la llista, Casabona, en desconeixem la seva localització. És veritat que hi havia una Casabona que era un capmàs del terme de Torrentoller, pertanyent a la parròquia veïna de Sant Julià dels Torrents. Però sembla massa inversemblant que la casa principal depengués d’una parròquia i una masoveria estigués adscrita a una altra. De manera que cal excloure aquesta suposició i deixar en la foscor aquesta Casabona de les Cases de Posada.
La Bauma de les Cases és la casa la Llosa, topònim que s’ha difós extensament en ser traspassat al nom de la pressa (La Llosa del Cavall). La correspondència entre la Bauma de les Cases i la Llosa no és suposició nostra sinó que ho aclareix una de les anotacions dels quaderns. Etimològicament una “llosa” és una pedra llisa, plana, però el fet que el nom es repeteixi dues vegades coincidint amb un habitacle situat en una bauma (la Bauma de Torruella i la Bauma de les Cases) fa pensar que per la gent de la contrada una bauma habitada i una “llosa” eren sinònims.
Els masos Capdevila i la casa Llobeta, els dos últims de la llista, pertanyien a la parròquia de les Cases però rebien els serveis religiosos a la sufragània de Sant Iscle i Santa Victòria de casa Llobeta. De fet l’esglesiola està situada al mig de les dues cases: Llobeta, al sud i Capdevila a l’est, les dues enrunades actualment. L’església en temps pretèrits surt citada amb el locatiu de Galtén (1044) o de Toltén amb la variant de Tolteny (1203). El topònim mes freqüent és però, Toltén el significat del qual és difícil d’esbrinar. Si Toltén fos una evolució de Galtén ens inclinaríem a pensar en una referència a la situació geogràfica on es troba l’església: una galta, és a dir, el concepte de “falda” en castellà: una elevació gradual que en una muntanya porta cap a la part superior. En el nostre cas això és evident situats a l’església en qüestió.
Hem deixat pel final el comentari sobre les tres cases que són anomenades amb el nom de Llitses: La Llitsa de les Cases Altes, la Llitsa de les Cases Baixes i la Llitsa de Casa Llobeta. L’aparició de la paraula Llitses formant part del nom de tres cases és un fet curiós i inèdit perquè fins ara (que sapiguem) el topònim Llitses o Llitzes (poc freqüent i de significat dubtós) havia estat detectat només en llocs culminants de l’orografia muntanyenca, tal com a les serres que tanquen la Vall de Lord pel nord i l’est, on tenim: Les Llitzes de can Pelegrí (Vilacireres), el prat de les Llitzes (darrera el cap d’Urdet) o bé el cap Llitzet (a la serra d’Ensija). Per això, el filòleg Joan Coromines (1) havia considerat que el significat de la paraula llitza estava relacionat amb “indrets de mineral (o material rocós) dur, eriçats de grenys d’aparença ferruginosa”. Altres autors (2) estenen el significat a: “ressalts, punxeguts o amb crestes, en la morfologia de paisatges jussans ...”
Però, i les Llitses de les Cases de Posada”, on encaixen? Quin significat tenen?
Fixem-nos que hi ha una Llitsa associada a cadascuna de tres cases importants: La Llitsa de les Cases (Altes), la de casa Llobeta i la de les Cases Baixes. Aquestes Llitses no poden ser un fenomen natural perquè aquests no es repeteixen amb tanta regularitat. Creiem en resum, que la paraula fa referència a sectors de boïgues caracteritzats pels munts de sotabosc i brossa cremada que després s’escampen per donar adob a la terra. Els munts o pilons de cendra són a petitíssima escala els grenys i els ressalts punxeguts que donen lloc al topònim Llitzes en les muntanyes de debò. Amb aquesta idea podríem dir per exemple que la casa anomenada Llitses de les Cases Altes, seria una modesta edificació ubicada al sector de boïgues del terme de les Cases Altes i pertanyent a aquesta.
La localització d’aquestes tres cases ens és però desconeguda amb l’excepció de les Llitzes de casa Llobeta que es troba al sud de la casa principal en una zona que el mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya anomena Obaga de Casa Llobeta prop d’una petita casa anomenada cal Sabata. Cal dir que Mn. Bach fa constar a la parròquia de Busa una casa anomenada les Lieges, nom que identifica amb “lli o altres plantes” (3). Suposem que aquestes Llieges són les mateixes Llitzes que estem comentant però ens costa creure que el topònim estigui relacionat amb el lli perquè això no s’avé amb les Llitzes muntanyenques d’Ensija o de l’Urdet.
Finalment esmentem cinc cases que s’han anat incorporant als quaderns de compliment pasqual a mida que avançaven els anys. Són aquestes: Boigaires de Cases Baixes, Teuleria de Capdevila, Molina serradora, Boigaire de Canal i cal Misèria. El total de cases habitades al 1847 (últim any de la sèrie de quaderns) al terme parroquial de les Cases de Posada era de 19 amb una població de 99 habitants en edat de combregar. Fixem-nos com les noves cases incorporades donen la impressió, al menys pel nom, de molta precarietat. L’augment de població implicava la utilització d’espais marginals no pensats per una permanència estable. (boïgaires, teuleria, molina). Afegim de passada que la llista de 1847 ens assabenta de la posta en funcionament a les Cases de Posada d’una molina serradora que desconeixíem fins aquest moment.
(1) Coromines, Joan, Onomasticon Cataloniae, volum V, pag 85.
(2) Domingo, Carlos, Revista Llengua Nacional, núm. 77, pag. 37.
(3) Bach, Antoni. Masies del Solsonès. 1995. pag 119.