(22) LA PARRÒQUIA DE SANT QUIRZE I SANTA JULITA DE LA COMA A LES VISITES PASTORALS DE  1312-1315

-- Tornem a les visites pastorals de 1312-1315 al bisbat d’Urgell (*). Entre les de la Vall de Lord, ens interessem ara per les actes corresponents a la parròquia de la Coma. Al segle XIV, i fins a finals del XIX, la seu parroquial de la Coma residia en una església romànica (1040) comentada ja en l’entrada del blog número 10, situada en el lloc del cementiri vell. L’edifici, rodejat de restes de lloses i sepulcres, avui dia es troba abandonat i enrunat. Resten dempeus alguns murs i la portada d’accés a l’interior de l'església. Entre les runes es fa difícil estriar les corresponents al temple i les que semblarien pertànyer a la rectoria, tot i que aquesta estança podria ser més tardana. Lògicament la vegetació està envaint aquest curiós indret des d’on s’inicia el recorregut que en direcció al Pujol del Racó ens mostrarà altres punts medievals d’interès històric: la torre dels Moros, l’ermita de Sant Andreu del Racó, la torre de la Villa. (vegi's l'article núm 10).

 (*) PALAU i BAUDELL, Josep M, 2015, tesi El bisbat d’Urgell a l’inici del segle XIV)

 

...........................................................................................................................................

 Presentem tot seguit, una vegada traduïda, l’acta de la visita de 1313.

 1313, abril, 4 (op. cit. pag. 413)

 Ça Coma. El mateix dia i any, l'esmentat visitant va visitar l'església de Sant Quirze de ça Cumba (Coma) de Valle Lurdi (Lord) i va trobar l'església força bé, però no va veure el Corpus Christi perquè el mossèn no hi era present i va demanar si podia tenir uns feligresos per testificar la veritat, i no va poder tenir-ho, i va deixar ordres a l’habitatge de dit capellà que comparegués davant d'ell el mateix dia a l'església o monestir de Sant Llorenç de Meruyns per tal de pagar els drets que li deu per raó de la visita a l’església i que portés amb ell dos feligresos més grans que donessin testimoni de veritat sobre l’estat de la parròquia.

 L’endemà va aparèixer el mateix capellà de l'església, el qual, havent jurat, fou interrogat juntament amb el capellà de ça Pera (Pedra) sobre el servei de l'església, digué que en tot i en tot estava bé. Preguntat per la seva vida, el capellà va respondre que viu honestament, tot i que la dona que solia mantenir de vegades es queda amb ell i de vegades amb el seu fill.

Preguntats per la vida dels feligresos, va respondre que Bernat Miquel, estant casat, tenia públicament una concubina que es deia Jacoba.

Sobre dels altres respongué que estaven bé en tot i en tot.

Interrogat sobre quant valen els rèdits de dita església, el mossèn va respondre que valien 9 lliures i mitja.

Deu 22 sous pel dilluns després de Pasqua sota pena de suspensió i interdicció de l'església.

Ha pagat.

...........................................................................................

  Acta de la segona visita, el 1315 (traduïda del llatí)

 1315, març 16 (op. cit. pag. 454)

 Ça Coma. El mateix dia i any, l'esmentat Pere Graner  va visitar l'església de Sant Quirze i Julieta de ça Coma Valle Lurdi (Lord) i va trobar l'església competentment preparada. Entre d'altres qüestions, rebé els testimonis a saber, Jaume de Cumba, Jaume de ça Villa i Ramon de Mohol, (Mosoll), feligresos de l'esmentada església, els quals, havent jurat i interrogats sobre el servei de l'església, contestaren que estava ben fet.

Preguntats per la vida dels capellans, respongueren  que ell té una dona a la casa, de la qual té un fill, i ella ja és vella, i creuen que ella mateixa es proveeix de menjar i roba.

Preguntats per la vida dels feligresos juntament amb el capellà, varen  respondre que tot anava bé. Després es digué al dit visitant que els qui havien donat testimoni eren parents del dit sacerdot i no havien dit la veritat. Va voler investigar a fons tot això i va rebre com a testimonis Pere Balaguer, Ramon Berenguer, Pere Saurí i Guillem Berenguer, Ramon de Vals i  Guillem Cariven que havent jurat i en ser interrogats sobre el servei de l'església van respondre que és dolent en tant que  el capellà es concentra més en temes temporals que espirituals i no està prou instruït  i també van dir que alguns dels feligresos de la dita església havien mort i el capellà no va voler lliurar els sagraments eclesiàstics de manera que estigueren dos dies a casa a falta del capellà perquè no els donava els sagraments eclesiàstics.

També va jurar que el capellà de la Pedra no cantaria mai a la seva església. També van dir que havia rebut 40 sous del seu parroquià Pere Sauri,  [en nom] del senyor Ramon Folch.

Així mateix, digueren, i en confessió demanaren que fos reconeguda pel dit capellà una  dona anomenada Subirana. Van dir que el capellà va tenir una baralla amb els mateixos feligresos per res. També digueren que deu 40 sous a la sagristia de la dita església, que no vol pagar, i demanaren al dit visitant que els fes restituir a la dita sagristia. Preguntats per la vida dels feligresos, aquests van respondre que tot anava bé.

Deu el capellà 30 sous a mitjans d’abril a raó dels drets de visita

Va pagar a Bonanat.

..............................................................................

 Conclusions:

1. Noms i Topònims: L’acta de 1313 afegeix una nova variant -Meruyns- a l’ampli catàleg medieval d’expressions escrites del nom Morunys. També el topònim Mosoll (nom d’un riuet que baixa de lles muntanyes de la Pedra i del territori que travessa) té dificultats per a ser escrit, i així a la segona acta se’ns presenta la variant Mohol. Un integrant del primer grup de testimonis de l’acta de 1315 és Jaume de la Villa, habitant o propietari de la torre de la Villa, en una de les mencions més antigues d’aquesta torre que encara avui dia presenta la fesomia medieval, per bé que, malauradament, en un estat ja molt proper a l’enrunament. 

 

 2.  Les visites pastorals constitueixen un material únic per a penetrar històricament en els més petits àmbits, com ara en el camp de les conductes personals . Així, les actes de la parròquia de la Coma ens defineixen al rector de 1313, del qual en desconeixem la identitat, com un clergue més aviat conflictiu. A la primera acta, veiem que d’entrada no aporta testimonis i tampoc queda clar que en porti després de ser apercebut. A la segona acta intenta enganyar al visitador seleccionant d’entrada uns testimonis parents seus per tal que donin informacions parcials o falses. Quan el visitador és alertat d’aquest fet, fa venir un segon grup de testimonis que donen unes versions ben contràries a les dels primers. És per aquests últims testimonis que sabem que el servei de l’església és dolent, que el capellà no s’ocupa de temes espirituals, que és un home poc instruït, que per poca cosa es baralla amb els feligresos, que va ser ineficient i lent en l’assistència a moribunds i que deu uns diners a la sagristia de l’església que no vol pagar. El caràcter poc amigable del clergue aflora quan declara contundentment que el capellà de la Pedra no cantaria mai a la seva església, és a dir, que mai el convidarà a participar en els oficis de la seva església que requereixin la participació de més d’un capellà.

 

3. Els temes de concubinatge tornen a sorgir, per bé que no queden molt clars. A la primera acta el clergue reconeix que a vegades acull una dona. I a la segona, fins i tot els testimonis parents seus declaren que el capellà habita amb una dona i un fill però estranyament sembla que no li sufraga ni el vestit ni l’aliment. Els segons testimonis reclamen que reconegui una dona anomenada Subirana, amb la qual sembla que hi mantenia relacions amagades. Això no queda clar, però tot plegat emana un flaire de dubtosa honestedat.

 

4.  A la primera visita el visitador va poder entrar dintre el temple malgrat l’absència del rector. Va trobar l’església en ordre per bé que no va poder supervisar l’estat del sagrari. A la segona visita no es diu res sobre l’estat de l’església, però els problemes amb els sagristans no auguren res de bo.