(20) EL TORRENT DEL POU DE SANT LLORENÇ DE MORUNYS: PERQUÈ ES DIU AIXÍ?
El 27 de novembre de 1733, Francisca Ferrer, viuda de Josep Ferrer, paraire de llana, i el seu fill Josep, teixidor de llana, arribaren a un pacte amb en Mariano Blanch de Vilacireres per tal de traspassar a aquest últim durant vint anys el negoci que els Ferrer regentaven. L'operació la realitzen amb la finalitat de poder atendre un deute de 140 lliures que el marit difunt de la viuda havia contret el 1716 segons uns escriptura feta per Mn. Pere Tor, rector de la Pedra.
Però ... quin era el negoci que traspassaven els Ferrer? Ens ho diu el document notarial: "tot integrament aquell pou per posar gel y aquelles bassas que nosaltres tenim y possehim en lo terme de la dita vila en la partida del torrent de les Bulles...»
Amb aquesta informació queda ben aclarit el
motiu pel qual el torrent del Pou es diu d'aquesta manera i s'esvaeix totalment
el misteri que ens produïa el topònim, oimés quan de pou d'aigua no
se'n veu cap a prop del torrent, ni ningú de les persones a qui hem consultat recordava
que n'hi hagués hagut mai cap de pou. Moltes vegades hem preguntat per aquest topònim
obtenint com a resposta: "... No ho sé, sempre ho
hem sentit dir així..." mentre l'interlocutor arronsava les espatlles. Lògicament tot-hom pensava en un pou d'aigua (un servidor, el primer) i no s'acudia a ningú cap altra mena de cosa.
Així doncs, amb la nova informació la conclusió és la següent:
La documentació dels segles XV a XVIII ens parla sempre del "torrent de les Bulles", una paraula semblant a "bullir", cosa que suggereix que en aquèlles èpoques generalment les aigües baixaven "bullint" és a dir baixaven amb força, baixaven tumultuosament. Al segle XVII o començaments del XVIII, a la riba del torrent, en algun lloc obac i amb poca pendent (on hi ha avui dia el pont de Vallonga ens semblaria un lloc idoni) es construïren unes basses poc fondes per fer gel durant l'hivern, gel que una vegade tret i ben condicionat es guardaria i conservaria en un pou adjunt fins a la seva venda a l'estiu. D'aquest pou de gel i de la seva singularitat vindria el topònim "torrent del Pou" que desplaçà l'antic nom de les Bulles i que des dels segles XVII-XVIII ha vingut donant nom al torrent o rasa, actualment seca la major part del temps. En resum: No és un POU D'AIGUA alló al qual fa referència el topònim, sinò un POU DE GEL que funcionava entre els segles XVII i XVIII.
Ara, aclarit el significat del topònim, la curiositat es desplaça cap el lloc on hi podria haver hagut l'instal·lació per produir gel i si aquesta ha deixat algunes restes materials. Com hem dit, ens inclinariem a pensar en la obaga i fresca zona del pont de Vallonga (no hi toca mai el sol) com un lloc idòni, però es tracta d'un indret molt remenat pel trasllat i reconstrucció del pont de Vallonga (1997). Pel que fa altres punts del recorregut del torrent, encara que sembli mentida, és fa difícil la recerca per la frondositat d'esbarzers i tota mena de vegetació semblant que sepulta literalment el curs del torrent. No obstant, el repte queda plantejat.
Vegem tot seguit els pactes que, segons consta en el document notarial, acordaren les dues parts de l'operació de 1733:
"amb pacte que vos, dit Mariano Blanch, dega quisqun any tenir i vendrer gel en la dita vila des del dia de Sant Miquel de maig fins al dia de Sant Miquel de setembre y lo dit gel hajan de vendrer a dos diners la lliura ab la conformitat que tenia promés lo dit qundam Rv. Joseph Galí.
Item, amb pacte que nosaltres, dits Ferrers, nos obligam durant dit temps en mantenir a tot punt y bona forma lo dit pou per a emprtarse lo glas en ell.
Item amb pacte que vos, dit Mariano Blanch, dega mantenir en bon condret las bassas y empoar a vostres gastos y despeses.
Y per quant lo dia entraren se us entregaran aquelles netas y espedides per poder fer glas en elles, aixís mateix, vos, dit Blanch, dega dexar aquella finits dins vint anys de la mateixa forma y manera.
Item, amb pacte que si lo pou s'espatllava o bé sen entrava ja per alguna inundació de ayguas com per qualsevol altre accident, que vos dit Mariano Blanch no estigau obligat en tornar a compondrer dit pou sino deixar-lo del modo se trobarà lo dias se espatllarà y que de dit ia en avant cesse a vos dit Mariano Blanch la obligació de tenir y vendrer gel en dita vila.
Item ab pacte que si per rahó del pou se
hagués de pagar castastro o altres que nosaltres dits Ferrers lo dega pagar".
Informació extreta de l'arxiu parroquial de Sant Llorenç de Morunys. Fons notarial, capsa 19. llibre Notari Vidal 1730-1733.
