(19) LA PARRÒQUIA DE SANT CLIMENT DE CASTELLTORT A LES VISITES PASTORALS DE 1312-1315
Aquesta església, antiga parròquia, es troba avui dia enrunada i mig perduda entre la vegetació, dalt un turó situat entre la serra dels Bastets i la cua del pantà de la Llosa del Cavall, al lloc on abans discorria el riu Aigua de Valls. L'indret d'una gran bellesa paisatgística correspon al municipi de Guixers. L’accés és actualment molt difícil, tant com ho és l’antiguitat del temple que es remunta al segle IX, per bé que les restes visibles actualment corresponen a una època posterior, no molt allunyada de quan es produïren les visites pastorals. Al costat est de l’església es troben restes de murs que corresponen al castell que derivà més modernament en casa de pagès. Al segle XVIII s’abandonà l’església i se’n edificà una altra en un lloc més poblat i accessible, al costat de la carretera a Berga.
(*) PALAU I BAUDELL, Josep M, 2015, tesi El bisbat d’Urgell a l’inici del segle XIV)
.................................................................................................................................
Presentem, una vegada traduïda, l’acta de la visita de 1313 (op. cit. pàg. 414)
1313 Abril 5
Castelltort. El mateix any, el 5 d’abril, el citat visitant visità l’església de Sant Climent de Castelltort i trobà l’església força ben decorada.
Sobre altres qüestions, va rebre testimonis, a saber, de Jaume de Cort i Nesquiud de Castelltort, els quals una vegada cridats no volgueren jurar. I el dit visitant manà al capellà de la seva església sota pena d’excomunió en la que incorreria immediatament llevat que fes el que s'ordena en la mesura que té els dits feligresos excomunicats per tant de temps fins que rebi altres instruccions del dit visitant.
I va rebre com a testimonis el capellà de la pròpia església i els capellans de ça Coma i ça Pera (Pedra), el quals havent jurat i interrogats sobre el servei de l’església digueren que bé.
Preguntats per la vida del capellà, varen respondre que públicament té una concubina. Preguntats per la vida dels feligresos, respongueren que Nesquiud té una concubina anomenada Gueralda. Sobre altres qüestions digueren en tot i per tot que estaven bé.
Interrogat sobre quant valen els rèdits de l’església, respongué que valen 10 lliures.
Ha d’abonar 23 sous per l’anterior [el dret de visita] i sota la pena esmentada. A més, ha d’abonar 27 sous pel concubinatge i sota la pena esmentada. Va pagar al nostre nunci el 26 de juliol.
................................................................................
Acta de la segona visita de 1315
1315, març 19 (op. cit. pàg. 459)
Castelltort. El mateix dia i any, el citat Pere Graner visità l’església de Sant Climent de Castelltort i trobà l’església mal parada, el sagrari sense clau i les estovalles brutes.
Sobre altres qüestions va rebre testimonis, a saber, Berenguer Blanch i Jaume ces Cort, feligresos de dita església, els quals havent jurat i interrogats sobre el servei de l’església, varen respondre que devia haver-hi dos preveres en dita església i no en queda sinó un, es a dir, aquell que nomenà el senyor de Caldes difunt, senyor d’aquest lloc, i establí a la capella de Sant Sadurní i assignà al dit prevere alguns rèdits de dita capella del quals un prevere pot viure prou, i ni tan sols té escolà, el capellà diu missa amb el seu fill. Digueren també que el capellà és un errant .
Interrogats sobre la vida dels capellans, respongueren que per defectes del rector, una dona que s’allotjava al castell de Castelltort va morir sense ser confessada perquè el citat capellà es va negar a confessar-la. També digueren que dit capellà té públicament una concubina de la qual té un fill i que acaba de parir no fa ni 30 dies.
Interrogats sobre la vida dels feligresos juntament amb el capellà respongueren que tot anava bé.
I dit Pere Graner manà al dit capellà que el 15è dia després de Pasqua comparegués davant el venerable Galceran sa Costa a propòsit del seu públic concubinat i altres coses.
Ha
de pagar per raó de la visita junt amb els anys anteriors 40 sous per drets de
visita i altres coses.
Ha de pagar 40 sous per Pentecosta sota pena d’excomunicació i d’interdicte de l’església. Així mateix, per concubinat 40 sous a les calendes d’agost (1 d’agost) sota les mateixes penes. Va pagar 40 sous.
Va pagar a Bonanat 20 sous. Ha de pagar 40 sous.
.................................................................................
Conclusions:
1. A la primera visita de 1313 els testimonis laics no volgueren jurar i s’apartaren de la visita caient de moment sobre ells la pena d’excomunió. Al veure’s sense testimonis laics el visitador va cridar als capellans de la Coma i de la Pedra per tal que actuessin com a testimonis substituts. D’això en resultaren en general unes declaracions esbiaixadament favorables, tot i que sortí a la llum el concubinat del capellà de Castelltort, així com també el d’un dels testimonis excomunicats, en Nesquiud de Castelltort. Aquest home, pel locatiu que acompanya el seu nom, podríem pensar que estava relacionat amb el castell; potser era el castlà ?
2. La segona visita de 1315 proporciona
una visió més ombrívola i segurament més realista de la situació eclesiàstica a
Castelltort. En primer lloc, sorprèn el canvi experimentat dins el temple. Ara
domina l’abandonament i la deixadesa,
malgrat diríem que el rector és el mateix que dos anys abans.
3. Les declaracions dels testimonis feligresos (que ara actuen sense condicionaments) deixen mal parat el capellà, del qual expliquen una estranya història. Si interpretem bé el text de l’acta veiem com els parroquians primerament es queixen de l’existència d’un sol capellà quan n’hi haurien d’haver dos. El capellà que resta, sembla haver estat nomenat pel senyor de Calders (no de Caldes com diu el text) i vinculat a la capella de Sant Sadurní (no pot ser altra que Sant Serni del Grau que efectivament forma part del districte de Castelltort) d’on cobra algunes rendes, com si es tractés d’una mena de benefici creat pel Calders i domiciliat en aquella capella. Però els feligresos de Castelltort diuen que, tot i que aquestes rendes són suficients per viure, al capellà no li resten diners ni per pagar un escolà, de manera que diu missa ajudat pel seu fill !!
4. Els testimonis afegeixen que el prevere no té un lloc estable per a residir, va d’un lloc a l’altre, -és un errant, diuen- i poc responsable en el seu ministeri ja que va deixar morir una dona sense haver-la confessat. Té una concubina de la qual ha tingut un fill (el que ajuda a missa?) i la dona n’acaba de tenir un altre fa poques setmanes.
5. Aquesta segona visita aporta alguna notícia històrica: surt citat un Calders del qual es diu que és senyor de Castelltort. Efectivament els Calders tingueren durant el segle XI- XII la potestat dels castells de la Vall de Lord jeràrquicament per sobre fins i tot d’Arnau Mir de Tost al qual foren infeudats. Però ara estem al 1315 quan el senyor eminent de la Vall de Lord és el vescomte de Cardona (des del 1189) i en aquesta situació si es manté un Calders com a senyor de Castelltort, vol dir que a la Vall de Lord la nissaga ha baixat de posició en la jerarquia feudal. Tot plegat però, dona possibilitats a pensar que en data de 1315 estava funcionant encara el castell de Castelltort com a centre senyorial d’un terme que envoltava quasi completament el territori de la vila de Sant Llorenç. La noticia de la dona que morí al castell apuntaria a pensar que aquest ja transitava cap a funcions de casa de pagès.