(16) LA BALMA DE CAN SEGARRA A MONTCALB  (MUNICIPI DE GUIXERS)

(Revisió de l'article publicat al núm 158 del Full parroquial "el Campanar" de Sant Llorenç de Morunys, abril de 2023)

-- El 8 d'abril de 2023 se celebrà amb molta concurrència la 28ena Caminada Popular de la Vall de Lord. La caminada transcorregué per camins de Guixers, alguns recuperats, però un dels seus al·licients principals consistia en  la visita a la balma anomenada “dels Sagarra” que, amb les seves restes de construccions, ens recorda el lloc d’habitatge que fou fins a temps recents (anys 60’s). De fet, sembla que fou l'última balma habitada de la Vall de Lord. La balma està situada a l’obaga de Montcalb, quasi al fons de la vall del riu Aigua de Valls, en un lloc ombrívol, feréstec i rodejat d’abruptes pendents que no faciliten avantatges a l’assentament humà.

I malgrat això, la balma ha constituït l’habitatge familiar, com a mínim, de  tres generacions d’una família de cognom Calderer. En tenim una primera notícia al quadern de compliment pasqual de la parròquia de Sisquer de 1863. Llavors el rector ja nomenava la balma com a “Sagarra” i feia constar que hi vivien quatre persones: el matrimoni Esteve Calderer i Marianna Soldevila (de Gargallà), un fill de nom Esteve, i una altre home que es deia Salvador Catllarí.

La segona generació consta al quadern de 1896: eren el matrimoni Francesc Calderer (fill d’Esteve) i Rita Obach (de Castelltort). Aquests foren els pares dels últims estadants de la balma: el germans solters Climent i Maria Calderer, que figuren al quadern pasqual de 1953. De Maria, la seva partida de defunció ens diu que traspassà a Sisquer el febrer de 1961. Degué, per tant, passar tota la vida a la balma. I segurament també el seu germà, tot i que, d’ell no hem pogut localitzat la data de defunció. En canvi, sí que he trobat la seva partida de baptisme i per ella sabem que en Climent Calderer nasqué el 1889 i que la professió del seu pare Francesc era: “CHIQUICHAQUE”. 

Davant de la sorpresa (és la primera vegada que ens trobem amb tal paraula) acudim al diccionari de la Real Academia Española i resulta que la paraula és admesa al diccionari amb el significat de: “Hombre que tenía por oficio aserrar piezas gruesas de madera.” I aquesta activitat forestal ja s’avindria més amb el lloc on se situa la balma-habitacle, en una zona boscosa i  molt a prop d’un curs fluvial. Hem de dir, no obstant, que en Climent Calderer, el fill del “chiquichaque”,  figura al cens municipal de Guixers de 1942 inscrit amb l'ofici de “labrador”. 

El 1922 s’edità el llibre “Pirineu català. Comarca del Cardener” de César August Torras, on es ressenyen 122 itineraris excursionistes. El núm. 81 (pag. 311) transcorre des de  Sant Llorenç al Pont Quebradís i Gósol, i quan passa per can Sagarra descriu així la balma: “Grossa balma convertida en estada humana. És d’original i pintoresc aspecte. L’alta obertura de la cova està tapada per típiques construccions de fusta i obra formant dos pisos en els que hi ha les habitacions. En un costat, en altra més petita balma, hi ha la cuina i altres dependències. Al enfront, entre les penyes, s’hi forma un petita placeta o replanada. Fins aquí poden arribar les cavalleries.” 

Pel que fa l'origen del topònim "cal Sagarra", és tot un misteri. Hem repassat un índex de baptismes i òbits de la parròquia de Sisquer que abasta des de 1580 fins al segle XX i constatem que aquest cognom no hi figura. Ens inclinaríem per pensar doncs, que "Sagarra" no fa referència a un cognom sinó un renom vinculat a algun dels Calderer primers estadants de la balma al segle XIX.