(5) SAQUEIG I CREMA DE LA VILA: GENER DE 1823 (I)
(Full parroquial "El Campanar" de Sant Llorenç de Morunys, núm. 155, gener 2023)
-- El dia 20 de gener del present any 2023, es
complien 200 anys rodons d’un dels episodis més dramàtics succeïts en tota la llarga
història vilatana: la crema i saqueig del poble de mans de les tropes liberals
en el context de les violències del període 1820-1823.
El conflicte enfrontà els
partidaris (liberals o
constitucionalistes) i els contraris (reialistes)
del nou règim implantat a principis de 1820 que suposava l’acatament a la
constitució de 1812. A partir d’aquí va mancar la moderació i
en va sobrar la radicalitat i l’exaltació.
La guerra civil s’escampà bàsicament
pel País Basc, Navarra i Catalunya. Aquí la primera espurna sorgí ja a finals
de 1821 al nord del Berguedà amb l’aparició de la partida guerrillera (reialista) d’en Gep dels Estanys. El maig de 1822 molts pobles feren ostentació
pública de la rebel·lió anti-liberal destruint la “pedra de la constitució”, entre ells, Sant Llorenç de Morunys, vila
que destacava pel seu ímpetu reialista
atiat per clergues com el rector Roc Canal i Ramon Travé, rector de la Corriu.
El Govern reaccionà enviant a Catalunya reforços
militars i la guerra pujà de to. Mentrestant la ciutat de la Seu d’Urgell
s’havia erigit en capital política de la zona reialista albergant la Regència del Regne i la Junta Superior del
Principat. Precisament fou amb l’objectiu d’ocupar la Seu que entrà a Catalunya
l’exèrcit liberal del general Mina, el qual durant el seu avenç cap el nord
incendià i destruí el poble de Castellfullit de Riubregós (Torà). Citem aquest
fet perquè en ell s’emmirallà el militar Antoine Rotten, general d’una de les divisions de
l’exèrcit de Mina, a l’hora d’executar l’acció incendiària de Sant Llorenç poc
després. I és que la nostra vila,
segurament a desgrat de molts dels seus veïns, estava ja significada com a
centre rebel i quarter general de partides reialistes,
com la d’en Gep dels Estanys, que precisament
perpetrà una tràgica acció criminal contra Tuixent el 3 de gener de 1823.
Rotten, esperonat per aquests
fets, es presentà a Sant Llorenç via Berga a la tarda del 18 de gener de 1823
amb intencions venjatives. Ens imaginem la seva supèrbia ferida en arribar i comprovar que
la major part dels veïns piteus havien fugit refugiant-se a les muntanyes de
l’entorn. L’endemà dia 19, Rotten dictà l’ordre de saqueig i incendi i preparà
les tropes per executar-la començant pel saqueig. L’endemà, dia 20, “las tropas prendieron fuego a la población
por sus cuatro àngulos...” segons diu un certificat de l’ajuntament guardat
a l’arxiu. No es pot pas qualificar la crema del poble com una acció de guerra
amb fins militars. Es tractà d’un càstig civil planificat amb tota premeditació.
Per si no n’hi hagués
prou amb la destrucció del poble, Rotten, prohibí (ral com ho feu a Castellfullit) la
reconstrucció de les cases i el retorn dels habitants, comminant-los a viure
més enllà de Berga i de Solsona. Però tant punt l’exèrcit liberal abandonà la
vila en direcció a Solsona, els veïns piteus tornaren ràpidament i s’acomodaren
com pogueren entre les runes fumejants o en barraques aixecades a corre cuita a
les Eres.
|