(11) UNA CONSUETA DE SANT MARTÍ DE LA CORRIU DE 1881
(full parroquial "El Campanar" de Sant Llorenç de Morunys, núm 148, juny 2022)
-- Mossèn Josep Casals fou rector de
la Corriu entre els anys 1877 i 1882. El setembre de 1881 escrigué una consueta o
relació de costums de la seva parròquia de Sant Martí de la Corriu. S’ha de dir que es tracta
d’un escrit molt detallat i fet amb cura i bona lletra. Es conserva a l'arxiu parroquial de Sant Llorenç.
La consueta de la que parlem ens fa donar compte de la intensa activitat que duia a terme una parròquia rural a finals del s. XIX, quan encara totes les cases eren plenes de gent, cosa que contrasta amb el despoblament actual de la Corriu i la solitud en què ha caigut la seva vella església. No és possible descriure en tot detall les noticies aportades per la consueta, de manera que aquí només en donarem unes pinzellades.
En totes les festes es deien
dues misses: la primera a punta d’alba, a Vilacireres, que era església
sufragània, mentre que la missa major, amb sis ciris encesos, es deia a l’església
parroquial de Sant Martí. Si per causa de mal temps no es podia anar a Vilacireres, la missa matinal s’oficiava
a la rectoria de Sant Miquel des d’on s’avisava als veïns amb un toc de
campana. El dia de la Candelera, així com en totes les altres festivitats de la
Verge, el rector anava a dir la primera missa al santuari de Puig Aguilar.
Tenien cura de l’església parroquial, els habitants de la casa Santmartí situada davant per davant de l'església. Ells cuidaven
de la llàntia del Santíssim, escombraven el temple i procuraven que no faltés oli
i cera. A Vilacireres, eren els de cal Blanch els qui presentaven el pa i el vi
a l’ofertori de la missa. Un cop acabat l’ofici, es donava el pa a l’escolà.
El mes de maig era un temps trepidant pel
que fa a processons. El primer diumenge se celebrava la
festa del Roser amb processó en què es treia la creu de plata i el tabernacle.
Es cantaven els goigs i es beneïen els pans, dels quals -escriu el rector- ell tenia
dret a rebre’n dos. Durant la resta del mes se’n feien tres de processons per beneir
el terme. La primera es dirigia a la Serra dels Prats i allà en un punt elevat,
a la vista de la llunyana serra de Montserrat, es cantava una salve a la patrona de
Catalunya. Una segona processó anava a Cap de Balç, i allà dalt, de cara al
santuari de Lord, es cantava una salve a la Verge de Lord. El dissabte vigília
de la Santíssima Trinitat es pujava al santuari de Puig Aguilar per tal de beneir el terme altra
vegada.
I encara es feia una quarta processó que transitava altra volta cap a l’església de Puig Aguilar en compliment d’un antic vot de poble realitzat per deslliurar-se d’una plaga de llagostes que assolà la Corriu. Aquest fet del que fins ara no en teníem notícies que afectés la Vall de Lord, deu tenir relació amb les plagues de 1687 que devastaren gran part de Catalunya.