(6) SAQUEIG I CREMA DE LA VILA: GENER 1823 (II)

(Full parroquial "El Campanar" de Sant Llorenç de Morunys, núm 156, febrer 2023)

-- A l’anterior “Campanar” havíem deixat el relat en el punt en què les tropes de Rotten havien executat l’ordre de saqueig i crema del poble. Després, els soldats lliberals abandonaren el poble i tot seguit, ràpidament, els vilatans amagats a les rodalies retornaren a la vila i iniciaren la seva reconstrucció. Ara, en el present escrit,  voldríem aportar algunes consideracions sobre la situació del poble després del 20 de gener de 1823. 

La primera qüestió és: es produïren víctimes? Si repassem el llibre d’òbits trobem una anotació referida a Josep Pujol Galí, nét de l’escultor dels Colls, datada al 19 de gener que diu: “segons relació de persones fidedignes fou mort Joseph Pujol Galí, escultor...” L’expressió “fou mort” indicaria una mort forçada (no natural) potser provocada pels assaltants. Algun autor parla d’afusellament, però això no queda provat. Cap més defunció es produí en aquells dies.

 

Un altre punt a considerar és sobre el grau de destrucció que sofrí la vila. Els relats històrics tendeixen a projectar una imatge de poble totalment cremat, arrasat i enrunat. Creiem, però que la realitat no fou tan exagerada. En primer lloc tenim les 15 cases exceptuades de la crema que eren propietat dels veïns lliberals que no fugiren. Però, per altra banda, hi han totes les cases que actualment encara llueixen sostres de guix emmotllat d’antiguitat anterior a 1823 (entre elles la Casa de la Vila). És evident que en aquests casos les flames no arribaren a ser molt destructives. 

 

Un exemple ens el proporciona la casa del notari Colilles que el 1823 abastava cal “Secretari” més l’edifici adjunt del darrera que dona al carrer Sant Llorenç. Sabem del cert que la casa fou incendiada. D’ella, una part va quedar afectada perquè és perdé la documentació notarial que s’hi guardava, cosa que fou certificada per l’Ajuntament. Però en canvi, semblaria que la part del darrera resistí perquè en un pilar del perxe, hi ha uns grafits amb dates del segle XVIII, que donen testimoni que al menys aquell pilar mestre (i amb ell la teulada) no caigué.

   

 

 

Diríem per tant, que tot i la innegable desfeta, quedaren estructures aprofitables per una ràpida reconstrucció. En efecte hi ha senyals de vida molt poc després del tràgic episodi. A la llibreta de misses del prevere Josep Antich trobem que l'endemà del fatídic dia ja deia missa a l’església. parroquial. El 17 de febrer, a la mateixa església s’oficià un funeral, el 23, un bateig i el 2 de maig un casament del qual en fou testimoni l’escultor Francesc Pujol (oncle del Pujol mort durant l’assalt).

 

És veritat, però, que l’ambient social a la vila degué quedar molt tocat. Es fa difícil d’imaginar la convivència entre veïns dels dos bàndols quan pel mig hi ha una vila destruïda per les tropes d’un d’ells. Finalment la guerra acabà amb victòria dels reialistes a finals de 1823. Rotten s’exilià a Gènova l’octubre d’aquell any després de capitular la ciutat de Barcelona. Sembla que morí al 1845 a Mallorca, lloc on s’assentà un dels seus fills, la nissaga del qual ostentà el marquesat de Campo Franco fins a temps molt recents.