(12) SANT MARC DE LA COMA: UNA CAPELLA PENDENT DE LOCALITZAR
(full parroquial "El Campanar" de Sant Llorenç de Morunys, núm 102, maig de 2018)
L’origen de la devoció tindria a veure amb la data en què s’escau la seva festa, el 25 d’abril, ben bé dins el cicle post pasqual de benedicció de termes, collites i pastures. I així fou que, amb aquest motiu, es bastí a prop del poblet de La Coma, una capella separada del temple parroquial dedicada al sant evangelista, de la qual, que sapiguem, no en queda cap vestigi, i amb prou feines, cap record.
De moment, la data més antiga en la que hem vist mencionada la capella de sant Marc, és l’any 1580 quan Angelina Sinarda (àlies Bernadich) dicta el seu testament i entre les deixes a esglésies i capelles, en figura una de 6 diners dirigida a sant Marc.
El 1671 torna a aparèixer la capella, en aquest cas amb motiu d’una visita pastoral realitzada per Pere Formiguera, rector de Pinell. El clergue visitador no la trobà en bon estat i manà que s’arrangés la coberta advertint al rector local que fins que no estigués adobada no hi digués missa. Més endavant, una acta notarial de 1696 aporta pistes sobre la localització de l’esglesiola. L’acta donava fe de la venda d’un tros anomenat:“lo tros de sant March en la partida de sant March” que a llevant termenejava amb terres del Bresca, al sud amb el camí a St. March, a ponent amb terres d’en Peris i al nord amb el mas Subirà. I encara, en el capbreu de 1724 de Pedra i Coma trobem al pagès Joan Pons declarant el mas Pons, del qual, un dels límits és: “lo camí que va a la capella vella de St. March.” Tot plegat porta a pensar que la capella estava situada a la zona de l’actual cementiri.
És també interessant la noticia que el 1724 la capella era ja qualificada de “vella”. I és que efectivament, vell i atrotinat deuria ser el seu aspecte, oimés quan els llibres parroquials no triguen a informar sobre importants obres. Així, a finals del XVIII, es renovà el teulat amb 600 teules (*) fetes al forn de cal Bajona de Vilamantells, per la qual cosa, el 1801 es pagaren 18 dies de jornals i més de 20 dies de “gasto i vi pels mestres.” En relació al mobiliari litúrgic, la capella disposava d’una campana beneïda el 1803, i d’un retaule (suposadament molt senzill) fet pels Pujol de Sant Llorenç i acabat de daurar el 1828.
Però les voltes i la teulada no deixaren de donar problemes. En una visita pastoral de 1860 es detectaren esquerdes al sostre que amenaçaven la ruïna de l’edifici. A causa d’això la capella va quedar clausurada el 1864. Pocs anys després s’inaugurava el nou temple parroquial de La Coma que comptava amb un altar dedicat a sant Marc, de manera que la devoció quedà ja vinculada a l’església parroquial, com a l’actualitat.
Serveixi modestament el present escrit (**) per recuperar la memòria d’una capella de La Coma que, tan oblidada com ha quedat, no figura ni a l’exhaustiu inventari Gavin d’esglésies i capelles de Catalunya.
.............................................................................................................
(**) Escrit realitzat en base a informació localitzada a l'Arxiu diocesà de Solsona.
.............................................................................................................................
He preguntat al Pepito dels Hiverns, gran coneixedor de la Coma i rodalies, per la capella de Sant Marc. Ell no en tenia viu el record, però la seva cunyada recordava com el seu pare n'havia parlat feia molt temps. Recordava haver sentit dir que la teulada s'enfonsà.